Té tota la pinta de convertir-se en el lema de l’estiu, i si en Woody Allen estigués en forma, ja n’hauria fet una pel·lícula. Tornem a tenir la pandèmia descontrolada, les vacances a l’aigüera i estem a punt de fer l’onada als gestors de tot plegat; la situació no és d’estranyar tenint en compte que el virus ha fet més mutacions i li han sortit més variants que a l’independentisme català, i una bona part de la ciutadania es pren les mesures amb la mateixa devoció que el Govern la voluntat del poble.

Vistes les circumstàncies pensem, en lloc de tot allò que no podem fer, en el que podríem fer per superar les restriccions, i al mal decret, posar-hi bon humor. Com aprofitar el recent toc de queda per descobrir noves rutes noctàmbules de Catalunya, recorrent el territori per visitar els indrets amb encant sota la llum de la lluna; això sí, innovant recorreguts i cercant alternatives per anar d’un punt a l’altre sense trepitjar cap de les 161 poblacions que tindran restringida la mobilitat entre la una de la nit i les sis de la matinada; com per exemple anar de Manresa a Navarcles sense passar per l’afectat Sant Fruitós de Bages.

Els que tingueu vocació emprenedora poseu les neurones en mode Miriam Ponsa, a la recerca d’un disseny fashion per confeccionar togues blanques a mig camí entre el tall judicial i la caiguda científica; un producte que ho petarà entre la magistratura que ha posat de moda la presa de decisions sanitàries a les sales d’audiència i que. ja que ho fan, estaria bé fer-ho amb el look adient.

Una altra proposta d’èxit seria l’edició de butxaca d’una guia urbana de terrasses i xiringuitos enmig de l’espai públic, una eina de consulta de primera necessitat per poder menjar-nos l’entrepà que portem a la motxilla per quan tinguem gana, ja que a hores d’ara no podem fer-ho enmig del carrer en solitari, però ens el podem cruspir sense cap problema amb una colla d’amics si l’espai gaudeix de permís de restauració.

També és un bon moment, perquè mai se sap quins plans et trinxarà la travessa de les restriccions, per fer un recull de segones alternatives a qualsevol activitat prevista per als propers mesos; i, finalment, ara és l’hora de posar en practica allò que tothom ha de fer almenys un cop a la vida, revisar la llista d’amistats i quedar-se només amb les que realment siguin mereixedores de gaudir d’aquest qualificatiu tan privilegiat i personal; estalviareu molts problemes a l’hora de triar, depenent de l’espai escollit, amb quines sis o deu persones compartiu els moments importants dels propers mesos. Però, sobretot. reserveu un lloc en el vostre cor i el vostre nas per a l’amistat més important, la que voleu apartar però ella mai no ho faria, la que restarà imprescindible i fidel a la vostra cara: La mascareta.