Tenia els meus dubtes respecte al títol de l’article, perquè dubtava entre «Infantilisme persistent» o el que he decidit finalment. No puc fer servir altres denominacions per descriure tot el que hem vist i continuem veient al front del Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport. Tots tres estan en una etapa adolescent permanent. En una etapa de dubtes, de voler aparentar, d’actuar de cara a la galeria, de mostrar el que no es té....
Fa vergonya aliena que homes i dones d’edat adulta es comportin com a adolescents, insegurs, aclaparats per les responsabilitats que han assumit sense adonar-se de la rellevància que poden tenir els seus actes, i sobretot les seves decisions. Estem en mans d’autèntics mediocres, sense tenir consciència de la seva mediocritat.
Quan miro la composició del Parlament de Catalunya, per una banda, i la del Consell Executiu, per l’altra, m’adono del temps i de l’immens espai transcorregut entre el moment actual i el de vint o trenta anys enrere.
Podíem discrepar, podíem criticar obertament les polítiques dretanes, però en bona part de les conselleries hi havia persones preparades, conscients de les responsabilitats que ostentaven. Fins i tot, massa agosarades a l’hora de prendre determinades decisions, però poques vegades passàvem vergonya aliena.
Ara, dia sí dia també. La CUP, un altre partit en adolescència permanent, demana gestos al Govern. Tothom ha de posar cara d’enfadat, molest en tot i per tot el que vingui de Madrid, sigui bo, regular o no tan bo. La qüestió és mostrar el descontentament.
I bé, així estem. Que ve el cap de l’Estat, doncs no se’l rep. Que ve el president del Govern, si no queda cap altre remei se’l saluda, de manera distant, i amb els llavis crispats, ni que sigui darrere la mascareta, perquè vegi que continuem emprenyats. I que això durarà temps, si convé anys.
I deixem l’educació, el comportament institucional, les relacions entre institucions, els interessos com a govern, a casa. Ben plegadets, no sigui que algú d’un altre partit els pugui dir que s’han passat en atencions.
Quan durarà aquesta etapa? Difícil de predir perquè l’adolescència varia en funció de l’edat, les hormones, la situació social, la interrelació, i altres factors. Alguns creuen que només és qüestió d’edat, i esperar que creixin, però hi ha casos que l’adolescència s’allarga molt més que en altres casos. Bé, estem en aquest segon cas.
I com que aquesta etapa la passen els tres partits de govern alhora, uns alimenten els altres, en comptes d’ajudar-los a passar a l’etapa adulta. Costarà molt superar el moment actual, i només després de moltes rebequeries i de constatar que la gent mira cap a una altra banda, pot ser que comencin a replantejar-se el seu paper. Ja ho veurem.
També és cert que algú pot arribar a veure que tot aquest panorama prepara, amb una major rapidesa, l’arribada d’un adult al Palau de la Generalitat en la persona de Salvador Illa, i els faci reaccionar, però no ho veig factible a la vista de tanta candidesa i teatralitat.
De moment preguem perquè aquesta etapa acabi com més aviat millor, fem eleccions i donem pas a un nou govern de seny i plenament adult.
