Tornava cap a casa dimecres a 3/4 d’11 de la nit, després de tot el dia treballant, quan vaig veure una llum just allà on es diu que el bisbe emèrit de Solsona Xavier Novell ha fixat la seva residència a Manresa després de deixar la mitra per amor. Era un focus de la cadena de televisió Cuatro que tenia palplantat al davant un reporter.
Tornava cap a casa cansat, però amb ganes d’arribar i fer la videotrucada diària amb el meu fill que fa pràctiques d’un Erasmus tenint cura de persones grans a una residència a Dublín. Ell també feia cara de cansat després de la jornada. Tot seguit vaig sopar alguna cosa mentre mirava per la televisió precisament el mateix reporter que acabava de veure al carrer. Va entrar en directe al programa Todo es verdad amb Risto Mejide. Anunciaven que havien parlat amb el bisbe emèrit, però aquest tornava a casa de fer esport i no havia dit ni una paraula. Una reportera desplaçada a Solsona parlava de por i secretisme, exorcismes i extorsions sense cap testimoni.
Una persona amb la cara difuminada explicava que era trans i que coneixia al bisbe de quan exercia la prostitució. Es plantejaven escenaris tètrics amb exorcismes sovintejats, fins i tot amb un carismàtic canadenc que detectava la presència del maligne tocant persones i caient fulminat a terra. Es parlava de teràpies per revertir l’homosexualitat, d’extorquir parroquians i escoltes... Tot plegat mostrava un quadre horrible i estrident. Hi havia prou merda per embrutar un munt de vides.
De forma més o menys simultània em van arribar crítiques sobre la meva feina per una paraula d’un titular de la pandèmia i de la informació elaborada sobre la presentació pública del procés participatiu d’una obra. Pensant en la gamma de grisos que hi ha entre el desarrelament total que propicia la informació que omple de merda fins més munt del coll i la que desitgen els que es volen escriure ells mateixos els titulars i els textos de les notícies que protagonitzen, se’m va dibuixar a la cara un somriure moderadament diabòlic.
Imaginava el bisbe emèrit redactant-se ell mateix les notícies o amb un micròfon a la mà fent de reporter per explicar el seu cas. Podeu jugar-vos un pèsol que d’aquesta forma la informació que hauria sortit a Telecinco o a Cuatro hauria estat molt i molt diferent, però tampoc hauria estat vàlida. Tantes anades i vingudes per anar a parar al periodisme de veritat, allò que els indocumentats es pensen que no és necessari.
