La transformació del carrer Guimerà de Manresa en illa de vianants suposa, en realitat, no pas crear una illa, sinó estendre la que ja hi ha. De vegades sembla que s’oblida que hi va haver un ajuntament que –amb la inestimable ajuda de l’única majoria absoluta registrada a Manresa– va tenir una gosadia que després ha costat de repetir i va transformar completament el Passeig i tot l’entorn del Born. Es va atrevir i va encertar. Guimerà s’afegeix a l’existent i la nova realitat farà encara més evident la necessitat de resoldre millor la connexió entre Sant Domènec i l’altra banda de la Muralla, que ara serà tota per a vianants. La necessitat d’unir bé aquestes dues meitats serà encara més clamorosa, i es farà encara més imperatiu que la meitat sud, últim romanent de centralitat que li queda al depauperat Barri Antic, ha de ser ancorada a Guimerà si no es vol que quedi encara més despenjada del rovell comercial de la ciutat. Guimerà ha de ser una àncora que lligui l’altra banda de la Muralla, no pas a l’inrevés. No és un tema que tingui una solució fàcil, però cal abordar-ho. I seria convenient no haver d’esperar dècades com ha passat amb el vell Guimerà.
