L’Ajuntament de Manresa admet que a la ciutat hi ha un problema amb la seguretat (i l’incivisme). Ho dic així, entre parèntesi, perquè no acabo de veure massa bé com separar un tema de l’altre i per molt que m’hi esforci sempre vaig a parar al primer. Als polítics els ha costat sortir, amb la cara alta, a dir-nos: «nois i noies, ciutadans i ciutadanes, tenim un problema!» Però finalment ho han fet. El ciutadà necessita veure que els representants públics intenten, com a mínim, trobar solucions per resoldre una situació tan indesitjada com real. Ja fa molt temps que aquesta tranquil·la ciutat on els incidents violents passaven molt de tant en tant apareix de forma reiterada a les pàgines de fet divers. Hi té massa protagonisme. És cert que les mirades sobtades a un problema que té múltiples causes no poden ser mai suficients. I no tenen menys raó els que defensen que aquest és un tema que necessitat d’un treball transversal. Paraula manllevada que ens portar a convidar a la taula dels remeis a diferents protagonistes. Les cadires les ocuparan persones de diferents seccions i institucions, però també haurem de tenir en compte que en aquests moments, quan hi ha hagut quatre accions amb arma blanca entre Manresa i Navarcles amb dues persones mortes hi ha un problema urgent que no entén de mesures amb solucions ni a mitjà ni llarg termini. L’actual govern defensa que la solució no pot ser només policial, que hi ha un problema social, que, com diu l’alcalde amb èmfasi, hi ha joves que els hem deixat al marge a la nostra societat, que no els hem donat les eines per fer una millor integració i, sobretot, per trobar aquells camins que els obririen les portes del treball, d’una residència regulada i d’unes expectatives vitals molt més clares que no pas les que ara els condueixen a un món de violència, drogues, alcoholisme i, en alguns casos, la malaltia mental. Jo mateix, que segurament comparteixo amb els polítics manresans bona part del corpus social que m’ha fet ser com soc, estaria a favor de totes les accions encaminades a actuar des de l’àmbit social. És més, defensaria que s’apliquessin en aquest àmbit tantes mesures com fos possible. Però, lamentablement, aquest decisions no ens portaran una pacificació immediata del carrer ni a allunyar les bandes que s’han instal·lat a la ciutat. I és en aquest punt en què ens trobem que cal més i més presència al carrer de qui pot controlar la violència. Amb coordinació d’uniformes, però, sobretot, amb la idea que el més important és evitar un delicte. Perquè Manresa i els que fan la ciutat que és, la volen altre cop tranquil·la.
