També la delinqüència a Manresa és culpa de l’Ada Colau? Carregar-li els neulers s’ha convertit en un esport nacional (i nacionalista) d’àmplia participació, i s’hi acaba de sumar indirectament l’alcalde de Manresa en reconèixer l’existència d’«una pressió enorme a Barcelona per expulsar les problemàtiques de violència i inseguretat» que, per tant, es traslladen a d’altres municipis. (Les dades ho confirmen: en un any els delictes coneguts han crescut un 12% a Manresa i s’han reduït un 11% a Barcelona.) L’alcalde Marc Aloy expressa la seva protesta davant les càmeres de TV3, que ho emet al telenotícies, i així tot el país s’assabenta que el cap i casal està fent fora el seus delinqüents. Que insolidaris! «Barcelona ha estat un problema per a les altres ciutats en aquest tema», diu l’alcalde, i això pot fer reflexionar als habitants de Manresa, Sabadell, Terrassa, Vilafranca... i portar-los a no votar mai més la Colau. Ep, espera, que a ella només l’han de votar els barcelonins! Qui sap si el manresà no li està fent la campanya quan els diu per la tele que «us esteu espolsant els delinqüents». Una constatació que condueix inevitablement a una reflexió: a nivell local, la pressió espolsadora funciona. A Barcelona li ha funcionat. És veritat que només es canvia el problema de lloc, però de moment el qui se’l treu de sobre respira tranquil una temporada, que és la principal demanda dels qui es queixen a la capital del Bages. Com en tantes altres coses, en aquesta hi ha els aspectes importants i els urgents; és important resoldre les causes socials de la delinqüència, però és urgent escombrar-la dels carrers. La primera part no la solucionaran les policies, però cal demanar-los que vagin a fons en la segona. A més a més, complicar la vida als trapelles pot convèncer-los per canviar de vida. I quant a la part del problema més sagnant (o ensangonada), la relacionada amb el tràfic de drogues, la feina dels Mossos contra el crim organitzat és fonamental.
