Ho tornarem a fer, ho farem junts i ho farem millor». Aquesta sentència de Jordi Cuixart, en diferents mítings, apareix ara en el llibre acabat de publicar, i va com anell al dit per reclamar i proclamar el mateix, de cara a fer front a nous embats, anys a venir, per part dels qui defensem la legalitat vigent, i estem contra qualsevol deriva populista i antidemocràtica.
Perquè, quedi clar, hem de reconèixer la pèssima gestió del procés per part del govern del PP, presidit per Mariano Rajoy. Ni va entendre de què anaven les reclamacions, proclamacions i moviments del procés ni va reaccionar, en temps i forma, al trencament de les normes legals.
En primer lloc, es va deixar portar a una reunió trampa amb Artur Mas, en un tot o res, que pretenia justificar la deriva independentista, sota l’excusa que amb Madrid no hi havia res a fer. No es podia negociar, ni pactar ni dialogar. No quedava altre remei que marxar-ne, per les bones o per les males.
Amb un altre president i un altre partit es podien haver reconduït les discrepàncies, acceptant les coses mal negociades i mal fetes, per part del Govern central, i la mateixa Generalitat. És evident que hi ha un memorial de greuges de Catalunya vers les polítiques centrals i centralistes que s’han de resoldre per la via del diàleg, però modificant-les en un futur immediat. Acceptar els errors, per les dues bandes, és una de les primeres vies per evitar repetir-los.
Però, com que la reunió i els embats anteriors i posteriors no anaven per arreglar res, sinó per justificar una fugida endavant, era complicat trobar-hi solució. Dit això, si algú creu que en un futur més o menys llunyà es podran repetir imatges i fets com els vistos en els anys de procés, va molt errat.
Si es torna a fer, el Govern central ho tornarà a fer, i ho farà millor, sense cap mena de dubte. Què vol dir això ? Doncs que la repetició d’una sessió com la dels dies 6 i 7 de setembre del 2017 donarà pas a una suspensió immediata de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’endemà mateix de les sessions. I aquesta suspensió portarà a la dissolució del Parlament i del Consell Executiu de la Generalitat. Fins quan? Tot dependrà de la situació concreta, però pot ser de llarga durada.
I no deixa de causar vergonya aliena que ara els partits independentistes vulguin modificar el reglament en el sentit de no permetre la seva dissolució sinó és per voluntat pròpia, del mateix Parlament. On viuen aquests partits? Han anat a primer de ciències polítiques? És que algú creu que si aproven una modificació en el Parlament, l’Estat deixarà de tenir jurisdicció sobre Catalunya?
La Constitució és la norma general de l’Estat, i l’Estatut d’Autonomia queda per sota, i ja no diguem el Reglament del Parlament de Catalunya. Cap organisme ni institució pot quedar per damunt de la Carta Magna. Fa vergonya haver-ho de recordar, però a la vista dels nostres grans parlamentaris independentistes s’ha de reiterar.
Bé, doncs, que intentin tornar-ho a fer, que ho facin junts, i ho facin millor, que l’Estat , mitjançant els instruments que té, ho tornarà a fer i ho farà millor i més ràpid. Només cal que algú ho activi, i se n’adonarà dels resultats.
