Tot i haver rebut de la mà del diputat Cristòfol Gimeno el projecte de pressupost de la Generalitat per al 2022, em permeto fer servir les dades de R7, del 10 de novembre passat, per la bona exposició i detalls donats.

El resumeixo abans no exposi la meva opinió personal. D’entrada, cal dir que som davant el major pressupost de la història: 38.139 milions d’euros. És a dir, 5.618 milions més que el del 2020, dels quals 2.142 provenen dels fons europeus Next Generation. Si encara algú dubta del que es pot fer amb aquest volum de diner i considera poc atractiu el govern autonòmic, és que no té ni idea del que significa administrar i gestionar. Enric Prat de la Riba hauria fet meravelles amb semblants xifres.

Si anem als apartats destinats a comarques  (inversió territorialitzada), en números rodons: Bages, 42,6 M; Anoia, 27,3 ;Alt Urgell, 16,7 ; Solsonès, 12,4 ; Cerdanya, 9 , Berguedà, 6,2 ; Moianès, 0 (en espera de més concrecions). Mirats els destins, veiem que la principal dotació va per a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat) 14 M, o al col·lector de salmorres, 3,950. Vull recordar que aquest col·lector el paga l’empresa ICL (potasses).

Bé, puc remetre els lectors a les descripcions contingudes en el R7, abans esmentat, on podran comprovar les ridícules xifres per a diverses obres que no tenen altra voluntat que fer veure que hi ha intenció de dur-les a terme, com és el cas de la seu de la Delegació del Govern, a Manresa, per mostrar a Vic que la cosa va de debò. En fi, ras i curt, no recordo cap pressupost tan poc generós amb les nostres comarques en els darrers vint o vint-i-cinc anys. I parlem del pressupost més gran de la nostra història!

Per què passa això? Per què hi ha tan poca inversió descentralitzada? On va el gruix del diner? Ho sabrem i ho veurem en el debat del pressupost en el ple del Parlament, una vegada cada grup presenti les seves valoracions, però avanço les meves conclusions després de quatre legislatures com a diputat.

La Generalitat ha anat creixent i creixent en despesa ordinària. És a dir, ha anat creant més i més organismes, consorcis, delegacions, patronats, departaments, oficines, de manera que tenim una immensa despesa ordinària, i poca capacitat inversora. Ningú ha mirat en detall on van a parar els diners i d’on es podria retallar per destinar molt més diner a inversions productives. El resultat és un enorme cap burocràtic i unes raquítiques extremitats inversores.

Que ningú s’estranyi de veure incompliments flagrants d’inversions promeses any rere any, que de nou queden relegades: desdoblament C-16, com a mínim de Berga a Cercs; variant de Sagàs a la C-154 (Gironella-Prats-Vic); desdoblament C-55 Bages sud, almenys Manresa-Castellgalí; nou pla de barris per a ciutats amb nuclis antics envellits; restauració del monestir de Sant Pere de la Portella, inversions embassament de la Baells, polígon comarcal del Berguedà, etc.

Animo a comparar xifres i a comprovar com el pressupost més gran de la història no es tradueix en cap onada inversora a les nostres comarques. Al contrari, tot el pressupostat són simples taques d’oli en un territori immens que veu passar, una vegada més, la seva oportunitat.