Em va sorprendre el relat de la carta publicada dissabte passat que comentava un fet trist i vergonyós. M’estic referint a l’enterrament a Cardona d’una persona que segons els familiars va deixar dit a les últimes voluntats que volia ser enterrada al costat del seu marit i que la cerimònia religiosa el sacerdot ho digués tot en castellà i van fer treure el fèretre de l’església perquè el mossèn va emprar el català. Però cal fer una puntualització i deixar clar que el capellà ho desconeixia i que quan va saber-ho, va continuar la cerimònia en castellà.
És prou conegut que una veritat a mitges és una mentida i només explicar una part dels fets no és honest ni just. Difamar és fàcil i divulgar als mitjans de comunicació especialment als qui satisfà qualsevol noticia que pot fer mal a Catalunya, és relativament fácil. No entenc l’actitud dels familiars que van considerar que el tracta rebut fos una gran desconsideració que no mereixia perdó. Malauradament va tenir molt ressó i impacte i també recolzament als mitjans informàtics per part de moltes persones que desconeixien la veritable realitat.
No s’hi val a crear confusió i escàndol a tort i a dret que només aconsegueix dividir i enfrontar. Ep! potser ha estat el propòsit de tot plegat. No ho sé pas. Fets com l’esmentat són propis dels qui aprofiten l’ocasió per provocar conflicte, tot el contrari si es vol aconseguir una bona convivència entre tots els catalans, tant si parlen català, castellà, basc, gallec, anglès, francés o qualsevoll altre llengua.
