No hi ha manera d’encabir en un espai tan reduït el suggestiu pensament del filòsof cristià René Girard, centrat en el concepte de xai expiatori i en els processos pels quals, determinades dinàmiques socials, acaben xifrant tot el seu malestar en diverses plasmacions d’aquella única idea que, Girard veu acomplir-se al llarg de la història occidental amb una insidiosa regularitat.
Des de fa algunes setmanes i a casa nostra d’una manera especial, estem assistint a una nova plasmació d’aquell concepte, i aquesta vegada sota la figura estandarditzada del «no vacunat».
Qui en aquest punt no hagi alçat la vista d’aquesta carta li faig avinent una estampa quotidiana, extreta d’un bar qualsevol a qualsevol hora.
S’acosta a la barra un home gran, fent gala d’innocència en preguntar a la cambrera que què vol dir això del certificat covid, la cambrera aleshores etziba: «és un paper amb el qual sabrem qui s’ha vacunat i qui no»... Un minut abans un parroquià del mateix bar, en referència als «no vacunats» deia: «i encara es planyen de què, diuen, anem darrere ells»... Aquesta operació mental, per la qual hom anticipa i integra tot desactivant la crítica que li serà feta, aquesta operació també forma part dels processos pels quals el malestar social s’acaba xifrant en la figura sacrificial d’un xai expiatori. S’està incubant un ambient social perillós, que en qualsevol cas només deixarà odi i rancúnia, i ho farà en ambdues parts.
