Hargamedon. Es declara un incendi als bastidors d’un teatre. Un pallasso surt a l’escenari per alertar el públic, que riu i aplaudeix. A més insistència, més rialles. Així va imaginar el filòsof alemany Kierkegaard l’arribada de la fi del món. Els guionistes de No miris enlaire segur que l’han llegit.
Pendularitat. La història és com un d’aquells vells rellotges de paret en què el moviment més aparent són les oscil·lacions del pèndol, però el transcendent és que les busques avancen.
Lila. Les candidatures ecologistes, més enllà dels vots directes, han fet tenyir de verd moltes de les altres opcions polítiques. Ara es prepara una candidatura feminista a les eleccions espanyoles. Aconseguirà diputats, influirà, dividirà o serà irrellevant?
Eternitat. Passi el que passi sempre hi haurà alguna cosa més urgent/important que convocar la taula de diàleg. Passi el que passi sempre caldrà acumular més forces abans d’emprendre l’embat definitiu de la confrontació intel·ligent. Passi el que passi sempre esperarem que passin coses. I qui dies passa, anys empeny.
Desconcert. Algú té una explicació raonable per al fet que es consideri rellevant, o simplement interessant, l’opinió de Brigitte Bardot sobre les vacunes? Jo no li demano al doctor Pere-Joan Cardona que m’aconselli sobre filosofia presocràtica, i això que potser en sap més que la Bardot de medicina epidèmica.
Famós. La policia de fronteres va salvar la dignitat d’Austràlia en impedir el tracte de privilegi al no vacunat Novak Djokovic, que es creu per sobre de les lleis pel fet de ser el número u del tennis mundial. Ara li toca al jutge.
Rebobinar. Vaig veure el darrer capítol de Juego de Tronos sense conèixer la resta de la història i ara l’estic visionant des del principi. La sensació de veure evolucionar alguns personatges que ja saps com acabaran s’assembla a la que produeixen els programes televisius de resum de l’any.
