Els alcaldes i regidors provinents de la galàxia sobiranista, sector nebulosa conservadora, comencen a experimentar un vertigen insà amb pressions multilaterals a mesura que s’acosten les seves reeleccions (maig del 23). Tots els que es van presentar a les últimes sota una marca vinculada a Junts quan el seu partit era PDeCAT, l’última mutació convergent, ara viuen sense viure, com santa Teresa. Hauran de decidir-se aviat per alguna de les escissions del seu món ideològic i ocupacional. Es van presentar amb llistes de «Junts per» Manresa, per Berga i per tants altres llocs. Assolissin o no el poder, tots van viure al cap d’un temps la separació paternal. El papa (Junts) i la mama (PDeCAT) decidien fer camins diferents. Ara, la tieta (Centrem, el nou partit acabat de fundar) també marxa de casa. Per instint de pura supervivència, per mantenir un càrrec o bé per aspirar a ell, molts van deixar el partit per anar-se’n amb al de Puigdemont. Altres, per afinitat personal a l’Àngels Chacón o per refracció al nou artefacte, colonitzat per independents independentistes tipus Borràs o Canadell, van continuar en unes sigles per fotre’s una cleca a les eleccions al Parlament: zero diputats.

L’exconsellera d’Igualada lidera aquesta nova organització, Centrem, d’ideologia de dretes. És la reunificació d’algunes faccions sortides de la implosió del món convergent i algun afegit provinent de contorns ben dretans com la Lliga Democràtica, on destaca Josep Ramon Bosch, fundador de Societat Civil Catalana. La presentació la van fer al World Trade Center de Barcelona, potser per la coincidència nominal entre el lloc i la cosa. També és on el PP de Casado fa els seus actes i les declaracions més altisonants.

La Lliga és un nom evocador de la de Francesc Cambó de fa una centúria. Pura dreta. L’altra evocació afegida són els Convergents de Germà Gordó. El nom i les imputacions són etiqueta d’un pecat original. S’hi compten els de Lliures, només dos, un diputat i un ex-alt càrrec de la Generalitat amb més triennis a Palau que els mossos de la porta.

D’aquests garbuixos en sortiran les candidatures electorals a la recerca dels vots sobiranistes i conservadors, aquells que, tot i no existir, han governat Catalunya durant decennis. Jordi Sànchez, el secretari general de Junts, els està visitant a tots. Els deixarà presentar amb ells sense fer primàries i, amb condicions, triar els noms de les llistes. A Centrem també els hi voldran, si cal amb doble militància (una temporada). El mentor de Chacón, l’alcalde actual d’Igualada, ha dit que no vol anar ni amb els uns ni amb els altres. Marc Solsona, batlle de Tàrrega, es queda amb les claus de la masia familiar esquerdada. Potser li correspondrà tancar-ne les llums per últim cop amb David Font, de Gironella. Fidel entre els fidels, de moment segueix a PDeCAT enyorant Santi Vila, l’innombrable en aquesta constel·lació. Mas no en vol saber res, Puigdemont plegarà aviat (del partit) i Torra està a punt de calar-hi foc (mediàtic) de nou. Continuarà.