Un dia escoltava a la ràdio que l’ésser humà té la tendència a rebaixar l’exigència pel que fa al comportament responsable quan és fora de casa. En el marc de la rutina diària, el ciutadà tendeix a complir les normes mínimes de convivència. Ja sigui al carrer respecte de la resta de conciutadans o a la comunitat de veïns respecte dels més propers, el ciutadà viu en harmonia d’acord amb les normes comunament establertes. Una altra cosa és quan aquest mateix ciutadà trenca la rutina i marxa de casa per passar uns dies de desconnexió. Ja sigui en família o amb els amics. Segons explicava l’expert sociòleg a la ràdio, és en aquest context de ruptura de la quotidianitat que els ciutadans i les ciutadanes rebaixen el compliment de les normes socials, d’educació i respecte al proper que tan sagrades li semblen en el dia a dia. Aquest és un factor que tensa la convivència en les zones turístiques. Quan arriba el divendres a la tarda, hi ha quelcom en l’ordre del poble que es trenca. No tant per la major presència de conductors, vianants i clients a carrers i botigues sinó en l’alteració dels costums. El visitant arriba al destí turístic amb una sensació d’embriaguesa feliç. Ha deixat els maldecaps a dues hores de cotxe i es relaxa en un nou entorn on ja no és ben be ell mateix. De vacances, encara que siguin de dos dies, tot està més permès. Així és com els caps de setmana és habitual viure situacions que no es donen entre setmana ni a les zones turístiques ni a les ciutats de residència: que en els pisos en els que hi conviuen primers i segons residents les portes de l’edifici quedin obertes de bat a bat a pesar que a l’exterior el termòmetre marqui temperatures negatives; que en arribar carregats amb els esquís i les bosses facin petar les portes una vegada i una altra; que grups de pares o amics s’instal·lin sorollosament als parcs durant hores ignorant el descans dels veïns; que els vehicles apareguin aparcats en racons insospitats dels nuclis urbans per mirar de quedar a prop de les botigues o que els contenidors s’hi barregi tot indiscriminadament. A la Cerdanya aquesta és una assignatura pendent també entre setmana. La massificació que la pandèmia ha comportat al turisme de la Cerdanya en les temporades altes, especialment a l’agost, per Nadal i Setmana Santa, ha augmentat als pobles aquesta percepció que l’ordre es trenca quan el túnel del Cadí comença a vomitar audis Q5 i porches Cayenne. Diumenge al vespre el túnel vomita de baixada i els pobles recuperen el seu ritme humà de comunitat petita.
