En aquesta redacció encara se’ns posa la pell de gallina quan reproduïm el relat dels fets de l’assassinat de la infermera manresana de l’ONG Metges del Món a Ruanda, Flors Sirera.

Ho vam tornar a fer dimarts, el dia que es complien els 25 anys d’impunitat del crim, prenent com a base la resolució del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu Merelles. La resolució judicial també inclou detalls de la mort d’altres cooperants i religiosos a l’Àfrica dels Grans Llacs. El relat de l’assassinat d’Isidro Uzkudun Pouso és poc conegut i, com el de la Flors, els exemplifica tots.

Hi ha qui es dedica a robar, espoliar i matar, mentre que hi ha persones que ho donen tot pels altres, com és el cas dels cooperants i religiosos que recordem aquests dies. En el cas d’Isidro Uzkudun prestava servei a les parròquies de Kayensi i Mugina i les seves denúncies d’abusos contra la població l’havien posat en el punt de mira de l’APR/FPR (Armada Patriòtica Ruandesa/ Front Patriòtic Ruandès). Com veieu, tot molt patriòtic.

Només a la localitat de Mugina van ser assassinades per l’APR/FPR 1.325 persones entre maig del 1994 i agost del 1995, segons la resolució judicial. Les autoritats militars van qualificar els sacerdots d’interahamwes (extremistes hutus) i van rebre amenaces per les explicacions que els religiosos exigien sobre la situació dels refugiats que arribaven a Mugina.

El dia 10 de juny de l’any 2000, el jove Sylvain Rulinda, que va arribar amb un vehicle Toyota amb el sergent Marcel Kalisa i dos civils no identificats, va demanar en tres ocasions per Isidro Uzkudun.

Van arribar a la parròquia cap a les 6 de la tarda i el sergent Marcel Kalisa i un dels civils van entrar a l’interior per una porta lateral. Després d’immobilitzar l’ajudant del mossèn, van anar al despatx d’Uzkudun. El civil duia una pistola i el sergent un fusell kalàixnikov.

Li van demanar les claus del cotxe. Els les va lliurar. Li van demanar diners, i el mossèn els va donar els que tenia al calaix. Quan li van demanar més diners, el sacerdot s’hi va negar i els va dir que si havien anat a matar-lo, que anessin per feina. La resposta del militar va ser apuntar i disparar-li a la cara i matar-lo. La causa oberta el 2008 vol jutjar fets com aquest. Fets davant dels quals el millor que poden fer els governs és ficar-se els interessos geopolítics on els càpiguen, perquè no hi ha cap més lloc on hagin de tenir cabuda.