Organitzar-se i lluitar

És una pintada que un dia la veus empastifant una paret, un altre guixada en una bústia i un altre desgraciant una façana de marbre. Diu «Jove, organitza’t i lluita». No diu res més, no dona cap altra indicació. De manera que si ets jove i et sents interpel·lat, et deus quedar pensant per on has de començar per organitzar-te i per quin motiu concret has de lluitar. Si com a mínim hi posessin... no ho sé... un apartat de correus. Si tinguessis on dirigir-te podries demanar informació i ves a saber si t’acabaries incorporant a un equip per aixecar barricades. Però amb un enunciat tan ambigu és difícil que algú s’exalti i engegui una revolució. Abans, quan el jove era jo, les coses eren més clares. Uns et deien «Muchacho, la marina te llama», mentre uns altres cridaven «No a la mili», i tothom sabia a què atenir-se. Llavors mirava amb condescendència als que es deixaven convèncer pel primer eslògan i admirava aquells que eren més valents que jo i optaven pel segon. Vist amb la perspectiva dels anys també comprenc els qui es van sentir cridats per la marina, però segueixo admirant tant com llavors els que se la van jugar i van decidir plantar cara a l’exèrcit. Lluitar és una cosa i embrutar façanes sense cap sentit n’és una altra. I qui diu embrutar façanes diu envalentir-se a internet i pretendre canviar el món assegut al sofà. Agnès Callamard, secretaria general d’Amnistia Internacional, deia l’altre dia en una entrevista: «El de les xarxes socials no deixa de ser un activisme bastant mandrós». Es va deixar de dir... «i de vegades també bastant presumptuós», perquè no hem d’oblidar que n’hi ha que presumeixen de samarreta solidària amb la mateixa vanitat que els que vesteixen roba de marca. I el pitjor de tot és que s’ho creuen, es creuen que empenyen per canviar el món. Ara es fan dir «transformadors».