Sembla que no n’aprenem. Després de la bogeria del paper de vàter, arriba a les nostres vides la de l’oli de gira-sol. No vull fer-me la burgesa, però aquest oli a casa meva no hi entra. Som més d’amanir l’amanida amb l’oli d’oliva extra verge que ens porta la nostra nani de la infància. La Marina. Arriba cada tres mesos, carregada amb ampolles reciclades de vidre plenes d’oli d’Arandilla. L’oli del poble, en diu ella. Doncs la cosa és que, a casa, una ampolla d’oli de la Marina pot durar tres mesos tranquil·lament. No entenc l’atac i la paranoia amb l’oli de gira-sol. L’altre dia, mentre em preguntava per què la gent en consumeix tant, una usuària de Twitter va penjar indignada una foto amb el carro i el tiquet de la seva llista de la compra, que, segons ella, pujava més de l’habitual. Exactament 126,05 euros. El text que acompanyava la foto deia: «126 euros. Això petarà».
Com a curiosa que soc, vaig entrar a xafardejar i investigar la seva compra detalladament. Patates fregides, galetes salades, pa de motlle, caldo de bric i un munt de coses que ni tan sols entenc. La veritat és que potser sí que petarem, però no serà per una guerra atòmica, la culpa la tindran els processats i la mala alimentació. Llavors vaig entendre això de l’oli de gira-sol. La gent l’utilitza per fregir! Croquetes congelades, patates o empanadilles de tonyina. Aquest és el pànic? Deixar de menjar malament? Doncs us dic una cosa. Si aquesta guerra ens serveix per deixar de comprar processats i començar a cuinar menjar de veritat, potser la cosa millora i no explotem. Us ho dic seriosament. I a la noia del carro de la compra li donaria un parell de consells per començar. Primer, que sàpiga que no hi ha res més fàcil i barat en la vida que fer un caldo de pollastre casolà. I, segon, que canviï tot el menjar porqueria del carro per verdures, llegums i ous. Això és tot. Aquest tiquet no pujarà més de 50 euros i l’oli li durarà tres mesos. De res.
