Sal gruixuda. Ben dirigida. Encertada en forma i fons. Sap bé què diu i com. Aquest és el seu paper a Esquerra. El rol que ell mateix s’ha forjat i l’ha portat a ser el número u a Madrid. Rufián actua com un xarnego indepe de barri, que les deixa anar amb desvergonyiment. D‘aquí el seu èxit electoral. Ha guanyat dues eleccions, i les enquestes li juguen a favor. Amb ell s’hi identifiquen votants que, d’una altra manera, s’escaparien cap a l’ala roja de l’hemicicle. És clar que aquest deixar-les anar sense contemplacions, amb posat xulesc, està dirigit essencialment als seus socis de Govern, Junts, on el d’Esquerra vol potenciar el marc mental que nia l’anomenada gent d’ordre, a la qual cal enviar dards avui sí i demà també. Es tracta de menjar-los el terreny i desgastar-los, amb terrabastalls circenses i llums de colors. Per alguna cosa ell encarna la suposada superioritat moral del poble pla.

No és irrellevant que, per dissimular els errors d’un conseller d’Educació (ERC), que ha viscut una mala setmana, superat per dies de vaga i mobilitzacions dels mestres, Rufián acordés amb el seu partit que, en plena invasió de Rússia a Ucraïna, no desaprofitaria el context per deixar anar allò de «...són senyorets, que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada, perquè així es creien que eren James Bond», a propòsit dels contactes que persones pròximes a Carles Puigdemont han tingut amb suposades autoritats russes per aconseguir el seu reconeixement.

Mai va malament tirar a matar Junts per anar alimentant un caldo de cultiu d’enfonsament de l’actual Govern independentista i construir l’alternativa tripartida d’esquerres. I al final hi ha el seu tema. Que a Esquerra el volen veure a les municipals de Santa Coloma de Gramenet per esgarrapar vots i qui sap si l’alcaldia als socialistes. No li entusiasma la idea, però es deixa estimar a condició de no perdre el seu escó i la seva representació al Congrés dels Diputats, que és on viu el poder.

Rufián té instint polític i no s’equivoca. Junts pica l’ham posant el crit al cel i consagrant la niciesa.