Molts projectes deuen començar fent una cervesa o compartint taula en un restaurant. Aquest que us explicaré n’és un. Fa una dècada, aproximadament, després d’esperar potser tota una altra dècada (o fins i tot més), la junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya, liderada aleshores pel degà Josep Maria Martí, va decidir que la seva presència al territori s’havia d’ajustar una mica més al dibuix que anava creant el govern i crear la demarcació de la Catalunya central. Feia uns anys (ara en fa 20) que ja s’havia creat la demarcació de les Terres de l’Ebre. El mateix degà, Josep Maria Martí, acompanyat d’Enric Frigola, van iniciar converses amb periodistes de la Catalunya central i finalment van venir a Manresa a parlar amb Gonçal Mazcuñán, que feia poc que s’havia jubilat després de la seva llarga etapa al davant d’aquest diari. El Gonçal m’hi va convidar i el vaig acompanyar. Era el dia d’escoltar la proposta i el dia de dir: Va som-hi!
Fa vuit anys, més o menys per aquestes dades de primavera, Gonçal Mazcuñán es va posar al davant de la Demarcació de la Catalunya central, amb la voluntat de treballar per al conjunt de la professió a les comarques del Bages, Berguedà, Osona, Anoia, Solsonès, Moianès i la Cerdanya, amb el desig compartit de crear un punt de trobada i fixar complicitats per tal de sentir-nos més forts, individualment i com a col·lectiu. Amb el projecte en marxa, dos anys després, ens va passar el relleu i el vam entomar. He estat sis anys al davant de la institució i ha arribat el moment del relleu.
Alguns dels que hi vam ser des de l’inici ja havien participat en un altre moviment associatiu, l’entitat L’Apunt. I d’aquests, els que coincidia que també estàvem col·legiats, vam crear l’embrió per fer la primera junta del Col·legi. Va ser un moment per engrescar, per unir (tot i algunes dificultats territorials que ara han quedat salvades) i per projectar (i projectar-nos). Només fent aconseguim ser, i arribarem a més gent, a més públic. Els companys actuals de la Junta recollien unes paraules meves en les que destacava que el nou grup (Mar Martí, Eduard Font, Noemí Badrenas, Xènia Castillo, Marc Canturri i Jordi Vilarrodà) és «més jove, més femení i més plural al territori», que em semblen arguments per fonamentar els propers quatre anys de feina i èxits.
És clar que aquest és un moment per a l’agraïment de totes les persones, tots els amics ja, que m’han acompanyat. I també per dir amb veu alta i clara, que tot i que els hàbits de la societat canviïn sempre ens cal trobar el camí per exercir un bon periodisme, per ser més plurals, més demòcrates i més lliures.
