Comencen a sovintejar les opinions suposadament expertes que afirmen que Putin va perdent i que, políticament, ja ha perdut. No ho sé. El que podem veure és que Ucraïna està sent brutalment destruïda malgrat l’enorme esforç dels ucraïnesos i malgrat un considerable suport internacional. Potser ho diuen perquè la idea que Rússia s’apoderaria d’Ucraïna amb una passejada militar ha fet figa. Però de fet, que fos així era possible, però no gaire probable: els ucraïnesos tenen un exèrcit que lluita des del 2014, que ha rebut armament i formació occidental i que està endurit per l’experiència al Donbass i per l’alè de la població civil que s’ha posat al seu costat. Lamento repetir-me: abans que Bielocrània serà Ucranistan.
Que el pla inicial i ideal fracassi no augura una derrota. El mariscal Von Moltke, arquitecte de l’exèrcit que va convertir Prússia en una gran potència, deia que «cap pla no sobreviu al primer contacte amb l’enemic». Que és més o menys el mateix que deia Mike Tyson: «Tothom té un pla fins que li clavo la primera hòstia». Però si Putin no comet un error enorme, o si no hi ha un daltabaix inesperat, avançarà fins que ja no li surti a compte continuar, quan ja en tingui prou negociarà l’alto el foc, i es quedarà el botí que pugui obtenir. Dasvidaniya. I més a la llarga, ja es veurà.
