No se quantes jornades va passar la Carme Botifoll a l’Arxiu Comarcal del Bages remenant, mirant i consultant expedients judicials fins que es va topar, literalment, amb el que no s’esperava. Es tractava de la «Causa nº 89. Rollo nº 4.302» de l’any 1945 del Jutjat de Manresa i el sumari es titulava (i es titula) «Huelga llevada a efecto por los obreros de la fabrica de Hilados denominada Bertran y Serra S.A. de esta Ciudad en la noche del dia 28 de junio de 1945 y secundada en la mañana del dia 30 por los obreros del turno de este dia por solidaridad con los primeros». La sorpresa va ser majúscula. Una vaga anterior a la gran vaga històrica del gener del 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa?. Segur?. La imagino fregant-se els ulls i llegint una vegada i una altra el títol del sumari, mirant del dret i del revés la documentació, desconcertada, fent memòria intentant recordar dates, i, al final, pensant que, de vegades, la paciència de la recerca té premi. Sovint inesperada. De tant en tant, la grossa de Nadal toca a l’octubre. Concretament, el 20 d’octubre del 2021. Aquell dia, la Carme no va poder esperar a sortir de l’arxiu i va enviar un whatsapp al seu company de l’Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy, per fer-lo partícip de manera immediata d’una troballa que explicava, a través de documentació oficial, que a la Fàbrica Nova hi havia hagut una vaga totalment desconeguda que, vés a saber perquè, no sortia als llibres d’història. Que l’expedient judicial on sortia no es pogués consultar fins al 2015 podia ser, evidentment, una de les raons. Ningú no sabia que en aquella caixa, sense inventariar, hi havia aquest document. I ningú pel que semblava, a part d’ella, havia obert aquella capsa en sis anys. Imagino la sorpresa del Quim i puc dir, com va explicar ell mateix, que la frase després d’uns primers moments d’intensa i joiosa estupefacció, va ser: «Se’ns ha girat feina». La primera, escrutar a fons l’expedient judicial. Comprovar i comprovar per provar. Una tasca «apassionant» que demana calma encara que els papers cremin entre els dits.
La vaga del juny del 1945 la van iniciar les obreres per reclamar, per a tothom, no només per als caps, majoritàriament homes, un plus salarial. Una vaga fins ara no esmentada en cap estudi, precursora de les que vindrien després. No es comparable, per durada, extensió i significació, a la del 46 però podria haver fet dimitir un alcalde. La descoberta, que dimecres Aloy i Botifoll explicaven públicament, ens diu que a la Història sempre li falten pàgines que romanen perdudes esperant que algú les trobi. Per omplir buits i per reescriure les vegades que faci falta el que semblen certeses immutables.
