Falta un any per a les eleccions municipals i a l’escenari de la política ja han començat els càstings per escollir els candidats a presidir els Ajuntaments. Algunes productores polítiques ja han anunciat el nom del personatge seleccionat per ocupar la poltrona d’alcalde. Els propers dies s’aniran coneixent els companys de repartiment que completaran l’elenc.

A Manresa la setmana passada va tenir lloc la primera presentació local a la sala de concerts i festes El Sielu , local insigne de l’oci nocturn manresà. En aquest marc festiu el protagonista de Junts per Manresa va avançar una part del guió. Les seves primeres paraules van revelar les línies fonamentals d’actuació: la ciutat la fa la gent que hi viu; cal donar la veu a la gent; cal creure en la societat civil, les entitats, les empreses i els particulars; cal empoderar la ciutadania, etc. Ben segur que un argumentari semblant serà el que escoltarem de la competència a mesura que es vagin presentant en societat els respectius protagonistes.

En el decurs dels propers mesos els espectadors tindrem l’oportunitat d’escoltar els diversos programes electorals i observarem que gairebé tots són mereixedors de l’Oscar al millor guió. Malauradament, però, la realitat del dia a dia evidencia que sovint el guió s’acaba convertint en un projecte de ciència-ficció.

Llegint la declaració d’intencions del proclamat candidat manresà he recordat la frase d’aquell filòsof grec: «tenim dues orelles i una sola boca, justament per escoltar més i parlar menys». Durant la campanya electoral de les eleccions generals celebrades l’abril del 2019 la plataforma «change.org» va instal·lar a la via pública de Madrid una orella de polietilè de 2 metres d’alt amb la finalitat que els ciutadans/es fessin peticions als candidats. Els missatges quedaven recollits en una gravadora instal·lada a l’interior de l’escultura i posteriorment els feien arribar als polítics. La plataforma «change.org» és una xarxa d’activisme social en línia que darrerament s’ha fet famosa per la campanya «sóc gran, no idiota» promoguda pel jubilat valencià que va aconseguir recollir 600.000 signatures en poques setmanes per denunciar la deshumanització dels Bancs.

La iniciativa de l’orella era per recordar als polítics que sovint xerren molt i escolten poc. Alguns/es polítics freqüentment obliden que accedeixen lliurement als seus càrrecs de responsabilitat sense que ningú els hi hagi obligat i, per tant, han de ser conseqüents amb els seus deures amb la ciutadania. Els agradi o no els agradi, han d’escoltar, han d’acollir els neguits, i sobretot han de resoldre els problemes dels seus conciutadans.

Aquesta feble democràcia representativa (i molt poc participativa) que tenim no admet la facultat de revocar els càrrecs públics quan la seva actitud no es correspon amb les seves obligacions. Molts d’ells i elles en una empresa privada ja haurien estat expedientats i acomiadats del seu lloc laboral.

És molt fàcil declinar el verb prometre, una altra cosa és conjugar correctament les seves formes verbals.