Crisi rere crisi

El segle passat va ser força agitat: la Primera Guerra Mundial (1914-1918); la Gran Depressió (inici l’any 1929); la Segona Guerra Mundial (1939-1945); la crisi del petroli (inici l’any 1973), etc.

I aquest segle XXI amb només 22 anys de vida ja té al seu «currículum» uns quants desastres: la recessió mundial (2008-2012); la pandèmia del coronavirus (inici a finals del 2019 i encara present); la invasió russa a Ucraïna (inici febrer del 2022 i sense data final).

Aquest segle ja va començar malament. L’11 de setembre del 2001 va tenir lloc l’atac a les torres bessones del World Trade Center a Nova York que va causar prop de 3.000 morts i 25.000 ferits. Aquell brutal atemptat va provocar nombroses incerteses de tot tipus que van canviar l’ordre mundial. Va iniciar-se la guerra contra el terrorisme internacional amb la intervenció militar a l’Afganistan i paral·lelament la lluita contra Al-Qaida. Tot plegat va provocar nombrosos atemptats terroristes en diversos països causant centenars de víctimes: Madrid, Niça, Brussel·les, Londres, Barcelona...

Aquell mal començament de segle va continuar l’any 2008 amb la crisi econòmica mundial. La fallida del banc Lehman Brothers als EUA va tenir un efecte dominó. La bombolla mobiliària va fotre un pet, es va haver de rescatar els bancs, i va créixer la taxa de l’atur. La pitjor crisi econòmica des del crac de 1929. A Espanya, l’any 2013 la desocupació va arribar al seu punt màxim superant els 6 milions d’aturats. L’estat del benestar es va afeblir i va provocar més desigualtats.

Un altre fet important, amb una greu repercussió mundial, va irrompre a finals del 2019 amb la pandèmia del coronavirus. Molts morts, moltes empreses industrials i de serveis tancades, durs confinaments per a persones de totes les edats, increment de l’atur laboral, i una gran desestabilització mundial. Com en qualsevol crisi molts s’han empobrit mentre uns quants s’han enriquit.

I quan la maleïda pandèmia semblava que disminuïa sorgeix el dèspota Putin amb la seva follia guerrera. Ja es va emmerdar el 1999 a Txetxènia, el 2008 a Geòrgia, el 2014 a la regió de Donbass i Crimea, i ara el 2022 a Ucraïna. Cal no oblidar la seva implicació en la guerra de Síria ajudant militarment al sanguinari dictador Baixar al-Àssad.

La invasió russa a Ucraïna ha originat una nova crisi amb uns resultats imprevisibles i incalculables. Una guerra militar, una guerra econòmica, i una guerra humanitària. Encariment de les matèries primeres, l’energia i els carburants, els aliments, etc. Els darrers informes de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació i l’agricultura) són alarmants. Els preus dels aliments poden incrementar-se fins al 22%. Això provocarà que el nombre de persones mal nodrides augmenti entre 8 i 13 milions. Un apunt proper: segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística) a Espanya durant el primer mes de la guerra a Ucraïna la inflació va augmentar un 9,8% respecte a l’any passat.