En la xerrada protagonitzada aquesta setmana a Manresa per l’exconsellera Dolors Bassa al cicle Pessics de saviesa, en la qual va defensar que la millor política social de què es pot dotar un país és que els seus habitants tinguin un treball digne, amb la qual estic plenament d’acord, tot i que soni a tot menys a tocar de peus a terra, entre els molts temes que va tractar hi va haver el del canvi que hi ha hagut de l’ús dels mots per referir-nos a segons quines coses. Va esmentar que «quan penses en el treball que feien els teus avis la paraula que et ve al cap és feina, que és anar a fer una activitat que t’agradi més o menys, però que té un resultat i, per tant, és en positiu». Va retreure que la societat capitalista ha anat canviant aquest mot. «Primer vam canviar feina per treball, que és l’esforç per fer l’activitat» i, posteriorment, «ja ho hem anat mercantilitzant i degenerant i parlem de polítiques d’ocupació i traiem les persones del centre, i parlem del món laboral, que encara és més abstracte». Certament, el llenguatge que fem servir, sobretot les administracions i el món de la publicitat, cada vegada s’ha anat complicant més, per dir-ho finament, i, en paral·lel, s’ha anat allunyant més de la gent. Donant una ullada ràpida als correus que m’han arribat les darreres hores hi trobo que els influencers i celebrities més destacats es van reunir per tastar la nova carta d’un restaurant; que a Madrid fan un congrés per descobrir les tendències i claus de l’eCommerce i del Retail i que la lliçó inaugural anirà a càrrec del Global Retail General Manager d’una empresa; que en un altre lloc fan uns seminaris centrats en el fracàs escolar que inclouran un webinar; que la Cova fa un simposi titulat Mistagògies dels Exercicis Espirituals: 500 anys després, i que la iniciativa a la Fàbrica Nova de Manresa compartida per l’Ajuntament i la UPC està «alineada amb els eixos i polítiques palanca del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de les convocatòries Next Generation de la Unió Europea». La conclusió és que el mot feina no és l’únic que ha estat víctima de la mercantilització imperant i que el llenguatge s’ha anat sofisticant... per dir-ho d’alguna manera. Deixeu-me compartir amb vosaltres una teoria que, evidentment, no encaixa en tots els casos exposats, però sí en molts. Atès que el que ens intenten vendre la majoria de vegades és un globus immens ple d’aire; és a dir, buit, sembla que si el guarnim amb paraules complicades, abstractes i anglòfiles, queda més bé. El que deia Bassa. Poca feina, hi afegiria jo.