Aquesta setmana he tingut la sort de presentar un programa de l’Associació Cultural SFBmedia sobre la Memòria Històrica, en moments convulsos com els que vivim estem preocupats perquè ens espien, n’hauríem d’estar perquè és una més d’una llarga i perversa estratègia, però només una més. Si hi ha un motiu prou important per provocar la unitat i deixar de justificar certes posicions de l’estat, és que ens vulguin orfes de la realitat del nostre propi passat.
La conversa amb historiadores i historiadors de l’Associació Memòria i Història de Manresa, amb noves generacions com els alumnes de l’institut Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, que han iniciat un treball per restituir amb noms i cognoms els valors i el llegat de santfruitosencs assassinats als camps d’extermini, va ser una masterclass de reflexió moral i emocional impartida per unes persones que duen a terme una tasca tan necessària com imprescindible; una tasca de restitució que els nostres representants haurien de conèixer per actuar amb els principis i la decència que mereixen els qui han defensat, fins i tot amb la vida, tot el que som per evitar arribar precisament on som.
L’escassetat de recursos o la manca de voluntat política és preocupant perquè no s’hi dibuixen millores, perquè mentre fem aquestes reflexions l’extrema dreta governa sense complexos en una autonomia de l’estat, i una de les seves primeres accions ha estat l’inici de converses per derogar la ja prou maltractada llei de la Memòria Històrica; no son polítics, són lladres de la memòria.
Us recomano una visita a la pagina web memòria.cat, un contenidor d’històries extraordinàries, dels nostres pares i avis, que molts han volgut i encara volen silenciar; una democràcia es defensa amb la memòria, perquè el poble que no coneix la seva història està condemnat a repetir-la; tenim l’obligació de transmetre els fets, restablir la dignitat, la justícia i la veritat, de l’etapa més fosca del nostre passat més recent. Si permetem que els lladres de la memòria ens la continuïn robant, ens estan anul·lant com a persones perquè saben que són les persones les que fan la història i la que estàvem fent els molestava. Quan prenguem consciència social del que ens han fet, entendrem el que som i tindrem més força per defensar-nos davant el que ens fan; és hora de parar aquests rapinyaires per evitar que hi hagi més generacions vivint ofegades pel plor i heretant el dol. Pensem-hi, de poc serveix que ens barallem entre nosaltres per saber on anem, si abans no sabem d’on venim; per sort hi ha persones, com les que he conegut aquests dies, amb principis i voluntat per fer-ho, però encara en són poques perquè les noves generacions prenguin consciència del que els han manllevat durant tants anys.
