El poder polític espanyol va entrar en pànic quan va saber les intencions de Ferrovial de traslladar la seva seu social als Països Baixos, i membres del Govern van amenaçar la companyia amb represàlies fiscals si finalment acordaven el canvi.
Tot i així, el canvi s’ha consumat perquè Ferrovial vol millorar la seva capacitat per competir i créixer internacionalment. A més, els directius volen que l’empresa cotitzi als Estats Units i creuen que ho podran fer millor des de la nova seu que des d’aquí. Tanmateix, asseguren que no se’n van d’Espanya; que hi mantindran activitat, ocupació, inversions, contribució fiscal i la cotització a les borses.
Però la classe política que va veure tan natural que empreses catalanes marxessin a altres zones de l’Estat, perquè finalment es quedaven al «país», o que va mirar cap a una altra banda quan van vendre Endesa a Enel, i Esperança Aguirre va dir que «abans italiana que catalana», ara resulta que ploren com ànimes en pena perquè Ferrovial, que ha crescut fent obra pública i que té molts negocis a l’estranger, se’n va a un altre país de la Unió Europea. No havíem quedat que els nacionalismes eren cosa del passat i que ara cal pensar amb mentalitat europea?
Temes
Prem per veure més contingut per a tu
Comentaris
Veure comentaris