històries del bages - nÚm. 786

El 24 de juny del 1919, per Sant Joan, es va inaugurar el monument a Anselm Clavé a la plaça del mateix nom.

La plaça i el carrer de Jaume I són fruit dels canvis urbanístics i polítics de la segona meitat del segle XIX. La desamortització dels béns del clergat regular va permetre fer importants obres urbanes a dins del perímetre emmurallat de la ciutat. En aquest indret hi havia l’església de Sant Pere Màrtir i el convent dels dominics, amb els horts corresponents. L’espai de l’hort es va vendre en subhasta però l’Ajuntament va decidir que «se abra en aquel punto una espaciosa calle de 12 metros, que desde la carretera de Cardona salga hasta la calle Urgel». La idea d’obrir un carrer ample i recte i la creació d’una plaça dins la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de final del segle XIX, que volien millorar l’entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer d’Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat.

Després de molts problemes, finalment l’Ajuntament va comprar la casa número 38 del carrer d’Urgell el 1891 i va poder obrir el carrer de Jaume I.

En un primer moment, la plaça es va conèixer amb el nom de plaça d’Urgell, així com plaça de la Parra, però el 26 de juliol del 1918 l’alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el ple municipal que se li donés el nom de plaça de Clavé, en honor del creador de les societats corals. Després de diferents picabaralles polítiques, es va acordar que per la festa major d’aquell any es posaria aquest nom a la plaça (Històries del Bages núm. 142)

Al cap d’un any es va aixecar un monument a Josep Anselm Clavé Camps (1824-1874), l’ànima de les societats corals, com ja se n’havia erigit en molts altres indrets de Catalunya a partir de la seva mort. Per citar diferents exemples: Barcelona (1888), Mataró (1911) i a la comarca del Bages a Sant Vicenç de Castellet i Súria, un i sis anys després de Manresa, i el 1968 al Parc Municipal de Sallent.

Es va encarregar el projecte del monument a l’arquitecte Bernat Pejoan i a l’escultor Josep Andreu Casanovas, conegut com Borges.

A primers del mes de juny del 1919 la premsa local informa que ja han començat els treballs d’instal·lació del monument i, al cap de pocs dies, la societat coral La Unió Manresana, organitzadora de l’acte d’homenatge a Clavé, va donar a conèixer el programa del dia 24.

En aquest dia a quarts d’onze va arribar el tramvia de Manresa a Berga que portava una vintena d’entitats de la Fundació dels Cors de Clavé, que venien de Berga on havien fet un acte de reconeixement al mestre dos dies abans. Des d’aquí, acompanyats dels cantaires de la Unió i de l’orquestra La Principal de Manresa, es van dirigir a la plaça Major, on tota la massa coral va interpretar L’Empordà. Posteriorment, a la plaça es va formar una comitiva que obrien els heralds i la bandera de la ciutat, tots els cors, l’alcalde, alguns regidors i representants de l’Orfeó.

Un cop va arribar la comitiva a la plaça, es van situar els cors al voltant del monument i l’alcalde Maurici Fius i Palà va tibar la corda que aguantava el drap que cobria el monument i així va quedar al descobert mentre els cors i l’orquestra interpretaven les composicions Glòria Espanya i La Maquinista. Joan Vial, president de la comissió del monument, el president de la Federació dels Cors de Clavé i l’alcalde van pronunciar discursos sobre el personatge i la seva obra. Seguidament desfilaren per davant del monument totes les entitats corals.

El monument responia a l’estil historicista dels monuments del XIX. És de pedra, amb una peanya sobre la qual s’aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i, a sobre, el bust del músic (cap allargassat, nas afilat, ondulacions centrals del cabell i sense mànigues). A la part central hi havia l’escut de Manresa així com la data de realització i la inscripció «Manresa a Josep A. Clavé».

Tot i ser el monument més antic de la ciutat, presenta un estat de deteriorament molt greu agreujat pel tipus de pedra i la manca de protecció d’actes vandàlics.