La vetllada d’ahir va començar amb màgia, va acabar amb màgia i, sobretot, ho va fer sense mascaretes perquè, encara que no ho sembli, en l’edició de l’any passat dels Premis Regió7, en les distàncies curtes, encara calia dur-la posada. Des del 2016 que no la presidia un president. Ahir, ho va fer Pere Aragonès, que va arribar a peu al Kursaal des de la plaça de Crist Rei perquè, si ha de passar per un carrer de vianants, com és el cas del Passeig de Pere III, no li agrada fer-ho amb el cotxe oficial, i «el president té dues cames», va comentar la seva cap de protocol.

Converses a peu dret al pati del Kursaal en acabar | ALEX GUERRERO

Va arribar cinc minuts abans del començament de la gala i va marxar a manca de pocs minuts per a 2/4 de 10, mentre el pati del Kursaal una altra màgia, la del cava i el piscolabis, va saber entretenir una bona part dels assistents, que van gaudir de les converses a peu dret en una nit freda, però no gèlida com les que eren habituals a la capital del Bages el mes de novembre.

Demanant una foto a Aragonès, que arriba al Kursaal | ALEX GUERRERO

El director d’orquestra Josep Pons, premi Ambaixador, va fer feliços als seus conciutadans quan va explicar que al programa d’actes dels concerts que dirigeix sempre hi consta que és nat a Puig-reig encara que a la seva agència, amb seu a Londres, «no ho han vist mai clar». El premi Actius Socials per al PADES Bages és el que va portar més claca, que es va encarregar de demostrar-ho des de les primeres files. Pedro Martínez, premi Esports, va posar humor a les derrotes que està patint últimament el Baxi quan va explicar que les darreres setmanes es pensava que rebria una trucada per dir-li que atorgaven el guardó a algú altre. Per part seva, el premi Comunicació, Manel Alias, va fer competència al mag Pere quan va informar que el seu fill Pau havia nascut justament ahir feia tres anys i va dedicar-li el premi a ell, i a «la pau». I Santi Arisa, premi Cultura, va fer famosa l’Anna, la persona de la casa que es va encarregar d’ajudar-lo a pujar a l’escenari. Una nit de talent, de màgia, d’humor i de periodisme.

Piscolabis al pati, després de l’acte | ALEX GUERRERO