Les vacunes contra la Covid-19 desenvolupades per Moderna i Pfizer, basades en la molècula d’ARN (o RNA) missatger, poden obrir la porta a molts altres medicaments i vacunes amb els quals abordar altres malalties, inclòs el càncer. Així ho ha apuntat el professor de Genètica de la Universitat de Màlaga, Enrique Viguera Mínguez. Als EUA, són diversos els equips d’investigadors que treballen a aplicar l’ARN missatger en el tractament d’altres malalties, des de nous coronavirus o grips, passant per la sida o el càncer, segons recollia aquesta setmana la CNN.
En la trobada ‘El futur sense límit de les aplicacions de l’ARN. Vacunes i tractament de malalties’, organitzada per la Fundació Ramón Areces i la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular (SEBBM), Viguera Minguez ha explicat que els científics des dels anys 90 que estan treballant en aquestes vacunes. «L’ARN es basa en l’ocupació d’aquesta molècula terapèutica per dirigir la síntesi d’una proteïna que falta o que és defectuosa en el nostre organisme i l’absència de la qual provoca malalties genètiques com la fibrosi quística i altres patologies metabòliques», ha assenyalat aquest expert.
Thank you for watching
En aquest sentit, la directora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Lourdes Ruiz Desviat, ha afirmat que, a més de les dues vacunes basades en ARN contra la Covid-19, ja n’hi ha en ús 15 medicaments aprovats per les agències europea i nord-americana del medicament i que 30 més es troben en diferents fases d’assajos clínics.
«Entre els fàrmacs que utilitzen ARN i que ja s’estan aplicant amb èxit podem parlar de l’Spinraza per a l’atròfia muscular espinal. Es tracta d’una malaltia letal en nens, que moren als dos anys. Amb aquest fàrmac no només s’evita la mortalitat, sinó que aquests petits poden desenvolupar una funció motriu pràcticament normal. El mercat per a teràpies basades en ARN està creixent espectacularment», ha assegurat.
Vacunes contra el càncer basades en ARN
Per la seva banda, la doctora de la Unitat de Nanooncologia de l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago de Compostel·la, María de la Fuente Freire, ha explicat que ja es treballa en el desenvolupament de possibles vacunes contra el càncer basades també en ARN.
«Les vacunes contra el càncer s’estan explorant des dels anys 90 i hi ha un potencial enorme treballant ja amb aquestes molècules. Hi ha una aplicació molt interessant d’ARN fent servir tècniques de seqüenciació massiva, per avançar cap a la medicina personalitzada. Tot això no seria possible sense un desenvolupament tecnològic important que ens permet estudiar l’evolució dels tumors en temps real i intentar entendre què els fa diferents els uns dels altres. Estem vivint una revolució tremenda», ha detallat. Ha afegit que els tumors són dinàmics, per això la importància d’estudiar-los en temps real. «Poden canviar el seu genotip segons els tractaments que apliquem i també d’altres factors», ha emfatitzat la doctora.
De la mateixa manera, la directora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa ha recordat com Moderna, que va integrar ARN en el seu nom quan va néixer, va sorgir per corregir mutacions genètiques. Sobre Pfizer, ha destacat que no és la primera vegada que intenta desenvolupar vacunes basades en aquesta eina. «Quan el 2008 es va detectar l’epidèmia de grip A, aquest laboratori ja va pensar desenvolupar una plataforma amb aquesta tècnica. Poc després, el 2013, davant l’epidèmia de grip aviària, ja van ser capaços en només vuit dies d’obtenir la prova de concepte, produint l’ARN que sintetitzava la proteïna i que serviria per produir anticossos. Ara és quan han pogut aplicar tots aquests coneixements», ha afirmat Ruiz Desviat.
El suport a la ciència, bàsic
A més, els experts han coincidit en la importància bàsica de recolzar la ciència per continuar avançant. En aquest punt, De la Fuente Freire ha considerat que aquest tipus d’investigacions, per a les quals no es veu una aplicació immediata, són fonamentals. «Sense uns bons fonaments no poden desenvolupar-se totes les altres coses. Hem de ser previnguts sobre el sistema de meritocràcia i avaluació contínua. Si els investigadors els avaluem cada dos anys, no es poden permetre el luxe de portar a terme treballs arriscats de ciència bàsica i a llarg termini. La investigació té els seus temps», ha emfatitzat.
També han agraït el paper de la societat sencera, dels milers de voluntaris que s’han prestat a participar en els assajos clínics de les diferents vacunes contra la Covid-19. «Si creus que la investigació és cara, prova amb la malaltia. Amb la Covid-19 ho hem vist clar», ha conclòs el professor de Genètica de la Universitat de Màlaga.
