Fins a un 15% dels pacients amb covid-19 poden presentar simptomatologia persistent setmanes o fins i tot mesos després de la infecció inicial, segons diversos estudis. Així, donada la càrrega de malaltia per covid acumulada a Catalunya, més de 90.000 pacients podrien haver patit o estar patint actualment símptomes o seqüeles persistents. Es coneix com a síndrome de covid postaguda.
Síndrome de la covid postaguda
La síndrome de covid postaguda inclou dos subgrups o escenaris que no són excloents:
* Covid prolongada: prolongació de símptomes més enllà de les quatre setmanes que podien estar o no presents des de la fase aguda o aparèixer posteriorment en subjectes asimptomàtics i que no són resultat d’un mal orgànic irreversible.
* Seqüela: mal orgànic irreversible després de 12 setmanes des de la infecció i que pot representar diferents graus de disfunció permanent i símptomes relacionats.
Quins són els símptomes?
De símptomes dins la síndrome de covid postaguda n’hi ha molts, però els més freqüents són la fatiga (52%), els símptomes cardiorespiratoris (30-42%) i els símptomes neurològics (40%).
D’altra banda, encara que els mecanismes subjacents no es coneixen amb claredat, podrien implicar els canvis fisiopatològics generats pel virus, les alteracions immunològiques secundàries a la interacció virus-hoste i el mal inflamatori com a resposta a la infecció aguda.
Els autors de la investigació recomanen una exploració mèdica integral per entendre millor les característiques clíniques i atendre’n les complicacions. «Encara hi ha poques dades sobre la dinàmica d’evolució i de resolució de la síndrome de covid postaguda», comenta Jacobo Sellarés, pneumòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. «Es necessiten circuits de derivació clars que connectin l’atenció primària i els hospitals per garantir una gestió adequada d’aquests pacients, amb el desenvolupament d’unitats multidisciplinàries que puguin oferir un maneig integral i complet del pacient».
Covid persistent
Els símptomes persistents de covid poden tenir greus repercussions sobre la capacitat de les persones per incorporar-se a la feina, amb conseqüències significatives en l’àmbit psicològic, social i econòmic, tant per a elles com per a les seves famílies i per a la societat. Per això és cal establir les estratègies apropiades per abordar aquesta segona càrrega addicional de covid-19 amb l’objectiu de minimitzar-ne l’impacte.
La covid persistent afecta més a les noies joves que als homes grans. Mentre que els homes més grans de 50 anys tendeixen a patir símptomes més aguts del coronavirus, les dones amb una covid persistent superen als homes. Per cada home, quatre dones el pateixen. Per què? El juny del 2020, quan els primers informes de covid persistent començaven a filtrar-se a la comunitat mèdica, els metges intentaven esbrinar aquest misteriós malestar que van detectar. Si bé els casos aguts de coronavirus, en particular els hospitalitzats, tendien a ser homes en la seva gran majoria i majors de 50 anys, els que tenien una covid persistent durant molt de temps, eren dones i relativament joves.
Aquest informa sobre la síndrome de covid postaguda l’ha elaborat el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid, promogut per l’Institut de Salut Global de Barcelona, centro impulsat por la Fundació La Caixa, i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb el suport de l’Associació Catalana de Centres d’Investigació.
