Un ajut ergogènic és un agent de tipus mecànic, psicològic o una substància que incrementa la capacitat del cos o de la ment per a realitzar un treball o per augmentar el rendiment. En grec ergogènia vol dir generar treball. En el món del rendiment esportiu hi poden haver elements ergogènics legals (dietes especials) o il·legals ( en el cas del dopatge). El que es busca amb aquestes ajudes és eliminar la fatiga, retardar-la o distreure-la.

Us volem parlar de l’efecte ergogènic de la música, tant per augmentar el rendiment esportiu com per al seu ús en l’aprenentatge d’habilitats motrius. Dillon i Beisman atorguen a la música un paper important en l’aprenentatge de noves habilitats motrius; el tempo i la melodia ajuden en l’adquisició del ritme, del moviment i de l’harmonia dels gestos.

Sabem que mitjançant l’estimulació del sistema nerviós central, podem retardar l’aparició de la fatiga, estimular la percepció selectiva i mantenir l’atenció focalitzada.

La música actua com un estímul capaç de focalitzar l’atenció de l’esportista i aïllar-lo d’altres estímuls externs. Quan un saltador o saltadora pica de mans animant al públic a acompanyar-lo està buscant un ritme, un estímul extern que l’ajudi. La cançó Big Poppa va fer guanyar a l’equip de beisbol Kekamba en un partit decisiu a Hardball.

Pascal Locarinni és un mestre de judo, de França, que comença les seves sessions amb música, és capaç de captar l’atenció d’un pavelló sencer ple de judoques. La música acompanya la seva metodologia.

Escoltar música ens produeix una sèrie d'emocions que ens causen reaccions fisiològiques i ens modifiquen l’estat d'ànim. Aquestes sensacions plaents ens predisposen a l'acció i a la cognició. Però cal tenir en compte que el tempo de la música és important, igual que la intensitat i el ritme. Hi ha moments de les sessions que ens cal una música, hi ha moments de silenci. Hi ha moments de la competició que ens cal una cançó, hi ha moments que no volem sentir res.