Llegint el llibre d'Eduard Biosca Optimisme global ja m'identifico amb la dedicatòria: «A tots els optimistes, que a més de suportar les dificultats de la vida, han d'aguantar els missatges descoratjadors dels pessimistes». Uns dies després, en una tertúlia d'estiu, després d’un bon sopar i en companyia de bons amics, truca a la porta el fantasma del pessimisme en una de les seves expressions demolidores: «El món està fatal». He de reconèixer que em quedo sol defensant una causa impossible: que si comparem amb qualsevol data del passat, el món està millor que mai i que millorarà més encara. Ningú em dona la raó.
Per superar la ressaca de la discussió, l'endemà obro de nou el llibre d'Eduard Biosca a l'atzar i llegeixo que ser optimista o pessimista no fa referència a creure que el món està bé o malament ara, només s’aplica al futur. L'argument és simple i impecable perquè un optimista creu que les coses que estan malament aniran millor i un pessimista utilitza el mateix argument per preveure que seran pitjor. En resum, conclou Biosca, un pessimista no és algú que veu els problemes; és algú que creu que els problemes no tenen solució. I un optimista no és algú que creu que tot està bé, però creu, desitja i s'il·lusiona pensant que es pot millorar.
Conclusions
*Optimistes i pessimistes podem estar d'acord en el que passa, però busquem justificar la nostra raó en un territori imaginari, el futur, que manipulem segons el que volem demostrar.
*La història demostra amb proves indiscutibles que el futur no es pot preveure.
*Simplificant els termes de l'equació, queda clar que l'optimisme i el pessimisme són actituds, o sigui postures expressives que corresponen a una certa disposició de l’ànim.
*Les disposicions de l'ànim es poden escollir, per exemple davant d'un mateix accident pots sentir-te víctima o supervivent, és una elecció personal.
*Si la visió positiva o negativa té més a veure amb una disposició de l'ànim que amb la realitat, la bona notícia és que podem escollir l'actitud que ens aporti més beneficis.
Moltes evidències científiques demostren que les actituds i les disposicions d'ànim afecten sobre la salut i la longevitat dels humans.
Amb una rigorosa metodologia que es pot consultar a www.hsph.harvard.edu, un estudi científic amb seguiment a més de 14.000 persones majors de 50 anys, demostra que aquells que tenen actituds més positives sobre l'envelliment tendeixen a viure vides més llargues i saludables que els qui experimenten pensaments negatius sobre el fet d'envellir. En concret, es demostra en el 43% menys de risc de morir per qualsevol causa durant un període de quatre anys en comparació amb les persones que estan menys satisfetes.
L'estudi també constata que els optimistes tenien un menor risc de patir malalties com la diabetis, l'ictus, el càncer i les malalties del cor; tenen un millor funcionament cognitiu; i són més propensos a participar en activitat física i menys propensos a tenir problemes per dormir, així com menys soledat i depressió. Així doncs, per si de cas, m'apunto al que diu un optimista compulsiu com el Groucho Marx: «I intend to live forever, or die trying».
