El pintor Francesc Ribalta, amb obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, va ser batejat a la Seu de Solsona el dia 2 de juny de l'any 1565. Aquesta dada es pot afirmar amb tanta precisió gràcies a la rehabilitació del Primer Llibre de Baptismes de Solsona, una tasca d'especialistes duta a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que divendres es va presentar al Museu Diocesà i Comarcal, que dirigeix Mn. Lluís Prat, davant d'una cinquantena d'assistents.
El director de l'Arxiu Diocesà de Solsona, Mn. Enric Bartrina, va explicar als concurrents que «a Solsona tenim la sort de guardar 49 llibres sacramentals. Així és fàcil trobar genealogies, s'arriba fins al 1565». Tres anys abans, durant la 24a sessió del Concili de Trento, va ser quan es va dictar l'ordre de registrar les actes sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions de totes les parròquies. Tot i així, en paraules de Bartrina, hi havia parròquies que ja ho feien abans, com Cambrils i Ardèvol.
Memòria històrica
Poder anar tant temps enllà ha permès descobrir la data del bateig de l'artista del barroc Francesc Ribalta. Es discutia si era català, valencià o madrileny, i les primeres pàgines del llibre ho han aclarit. Del pintor, se'n conserven dues obres al MNAC: d'una banda, un retrat a l'oli de Ramon Llull; i de l'altra, una tinta a la ploma i a l'aiguada sobre paper que representa l'aparició de Crist a sant Vicenç Ferrer. Així mateix, també tenen obra del solsoní el Museu del Prado, l'Hermitage de Sant Petersburg, la National Gallery de Londres i el Museu de Belles Arts de València, localitat on Ribalta va morir el 14 de gener del 1628.
Mossèn Bartrina també va aportar una altra curiositat: «el llibre conté la notícia de la creació del Bisbat de Solsona. Quan Fe- lip II va donar el títol de ciutat a Solsona, el primer bisbe ho va apuntar en aquest document», el títol complet del qual és Llibre de Baptismes de la Seu de Solsona comensant lo any 1565 fins a l'any 1597. L'obra es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Solsona i també se n'ha fet una còpia per no malmetre l'original.
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és qui s'ha encarregat del procés de restauració, que ha costat uns 3.000 euros. I Toni Esparó n'ha estat l'encarregat. En paraules de la directora, Àngels Solé, Esparó és «qui ha tingut el llibre a les mans cada dia durant aquests mesos». Concretament, quatre, durant els quals el document de l'any 1565 ha passat per diverses anàlisis i processos de desmuntatge i neteja. Primer de tot, es van «detectar els causants de la degradació: el llibre havia agafat molta humitat i s'havien creat bacteris que anaven destruint la cel·lulosa de les pàgines, i haurien arribat a destruir la informació», va explicar Toni Esparó.
Els processos que van seguir van ser els de desmuntatge i neteja: «vam aspirar cada un dels gairebé 300 folis que formen l'obra, vam comprovar la solubilitat de la tinta i llavors els vam netejar amb aigua», va continuar Esparó, que va oferir tota una classe de restauració de documents al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, acompanyada d'imatges projectades.
L'acte va durar una hora, aproximadament. Després del restaurador, va ser el torn de mossèn Josep Maria Vilaseca, vicari general de la Diòcesi de Solsona, que va donar importància al patrimoni històric de l'Església en l'últim parlament de la sessió. Llavors, els assistents a l'acte celebrat en la vigília de la festa de Sant Jordi van poder apropar-se al document històric i a la seva còpia per admirar-lo. El llibre mostrava la pàgina en la qual es podia llegir Ribalta a la part de dalt.
