Carles Freixes, enginyer en Edificació i màster de Teoria i Història de l'arquitectura, va conduir ahir a la tarda durant prop d'una hora els trenta assistents en el recorregut inaugural de la nova ruta pel nucli antic de Solsona. D'una forma amena i farcida de dades sobre els arquitectes i els escultors que han conformat la ciutat tal com es coneix avui dia, Freixes va desgranar la història d'aquestes curioses expressions artístiques, «els sentinelles de fusta», tal com a ell li agrada anomenar-los.

Els caps de biga consisteixen en cares esculpides a l'extrem final de les bigues estructurals que sostenen les cobertes de moltes cases històriques solsonines i, en alguns casos, les biguetes voladisses de balcons o tribunes. La façana de les cases ha estat tradicionalment un reflex de la posició social dels estadants, i l'aparició dels caps de biga esculpits s'explica com a element d'ostentació de les famílies cap a la resta de la ciutat.

Es consideren un element inequívoc de l'arquitectura popular solsonina i han incorporat amb el pas del temps un llenguatge estilístic propi. Els exemplars més antics daten del segle XV i es conserven als porxos de Ca l'Aguilar, a la plaça Major. Es tracta de rostres molt senzills, on s'intueixen les faccions i poca cosa més. Ja d'època barroca (s. XVIII) i atribuïts al taller de la nissaga de Carles Morató, a l'edifici de l'actual biblioteca trobem alguns dels més destacables per l'elevada qualitat artística dels personatges grotescos que representen. Una tercera època es va originar, segons Freixes, arran de la destrucció d'una part de la porxada de la plaça Major. Això va iniciar una gran preocupació per la preservació del patrimoni de la ciutat, un corrent que ell anomena el «mal de pedra» i que va propiciar l'embelliment de les façanes, en què es van adoptar els caps de biga com a solució constructiva visual en les cases que es reformaven.

Aquest element embellidor fins i tot va esdevenir una condició per a l'obtenció del permís d'obra, durant la segona meitat del segle XX. Cal esmentar que la major part dels caps de biga d'aquesta etapa són obra de l'escultor Manel Casserras i Boix (1929-1996), i mostren moltes de les característiques que també podem trobar a l'extensa obra gegantera per la qual aquest artista és més conegut. Al centre històric solsoní es comptabilitzen una seixantena de caps de biga.

A partir d'ara tothom que visiti la ciutat podrà seguir la ruta autoguiada mitjançant un mapa que es lliura gratuïtament a l'Oficina de Turisme. El fullet inclou una activitat especialment pensada per al públic familiar, amb un entretingut qüestionari que es pot resoldre al web www.solsonaturisme.com.