L'equip d'arqueologia coordinat pel Centre d'Estudis Lacetans (CEL) de Solsona ha trobat al jaciment de Sorba uns ossos que pertanyen al període del neolític. «Hem de fer les proves del carboni-14 per datar les troballes de la sepultura de manera més exacta. Tardarem un temps a avançar l'estudi, perquè necessitem un munt d'especialistes», explica l'arqueòleg expert en prehistòria Pablo Martínez.

Els materials trobats fins ara al jaciment de Sorba han estat ibers, per la qual cosa la troballa prehistòrica pot ser «excepcional», segons expliquen membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans de Solsona. Les dues darreres setmanes, un equip d'arqueòlegs del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona hi ha estat treballant, coincidint amb l'equip d'arqueologia especialitzat en el període ibèric, format per estudiants voluntaris provinents també de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma (UAB).

Segons Ramon Cardona, membre de la secció d'arqueologia del CEL, els treballs efectuats als jaciments de Sorba i del Castellvell pertanyen a un projecte integral per estudiar històricament la comarca del Solsonès. La iniciativa va començar a fer els seus primers passos l'any 1996 al jaciment de la Codina (Pinell del Solsonès), llavors l'any 98 va analitzar un camp de sitges d'Olius, i a partir del 2007 van iniciar-se els treballs a les zones del Castellvell i Sorba.

«Els directors del jaciment ens van cridar a nosaltres», continua Pablo Martínez, que afegeix que és el segon cop que des del Centre d'Estudis Lacetans es crida l'equip del SERP de la Universitat de Barcelona. La primera vegada va ser «al jaciment de la Codina, on van sortir materials perta-nyents al Bronze Final», conclou l'arqueòleg expert en prehistòria.

Cisterna enorme

L'equip especialitzat en estudis del període ibèric ha perseverat en els seus treballs de «repassada de jaciments antics, que havia començat a excavar mossèn Serra i Vilaró fa cent anys», afegeix Ramon Cardona. «Estem repassant una cisterna enorme dels segles V-VI aC que després va quedar abandonada i es va convertir en un hàbitat», explica Francisco José Cantero, un dels arqueòlegs de l'equip. Cantero afegeix que es tracta d'un poblat «immens i molt complex, del qual tardarem anys i panys a estudiar-ho tot. Per exemple, el 120 aC es va fer una muralla nova el doble de gran».