28 de novembre de 2018
28.11.2018

Els monuments megalítics del Solsonès són tots al Miracle

S'inicia la restauració sense deixar clara la ubicació futura de les peces

28.11.2018 | 00:14
Peces col·locades a la Sala Gran del Miracle

Els monuments megalítics del projecte Gegants Immortals impulsat pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona són a la Sala Gran del Miracle, al municipi de Riner, a punt de ser restaurats. Ahir a la tarda, els restauradors encarregats del projecte van visitar els sis megàlits. Es tracta del Roc de la Mare de Déu del Miracle, la necròpolis del Solà, la Pedrafita de Su, de Gangolells, l'estela-menhir de la Costa dels Gar-rics II de Caballol i l'estela de Través o Font de Plata, que eren als municipis de Riner, Pinell i Solsona.

Tan sols falta una de les set peces que es volen conservar, que és l'estela de la Vinya del Giralt de Cardona, que per tràmits burocràtics encara no ha pogut ser transportada. «Com que és a la comarca del Bages, dins de la província de Barcelona, hem hagut de fer uns passos diferents. Tot i així, té valor que es tracti d'un projecte intercomarcal i interprovincial», comentava ahir l'arqueòloga i conservadora del museu solsoní Lídia Fàbregas.


Treballs de restauració

Fa aproximadament un any que l'empresa especialitzada a transportar obres d'art Tti va començar a prendre les mides de les pedres per estudiar-ne el transport, amb estructures adaptades i pensades per a la seva posterior restauració. «Les estructures estan fetes a mida, i es poden desmuntar per parts depenent de les zones on s'hagi de treballar», explicava l'arqueòleg Pablo Martínez.

«Per exemple, l'estructura del Roc del Miracle, metàl·lica, està construïda de tal manera que es podria tornar a col·locar l'element en posició vertical, si calgués», afegia Fàbregas, assenyalant el primer dels megàlits.

Actualment, de la custòdia dels Gegants Immortals que són a la Sala Gran del Miracle se n'encar-rega el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. L'equipament vol organitzar una jornada de portes obertes per tal que les persones visitants puguin veure com es treballa en la conservació de les diverses peces.

Tot i així, les tasques es preveu que comencin entre la primavera i inici de l'estiu del proper any 2019, i que en dos o tres anys es pugui portar a terme el retorn al territori, «un retorn social que sigui el màxim d'efectiu possible, tot i que encara no sabem com serà», segons Lídia Fàbregas.

«Hi ha esteles que servien de taules de jardí, que estaven ben cobertes de líquens i molsa, que es van menjant la pedra», deia Pablo Martínez. Tenint en compte les fases de restauració, després de la recollida i salvaguarda que ja s'ha portat a terme, primer de tot es tractarà «els casos de més urgència, netejant i eliminant les pàtines biogèniques», explicava la restauradora Sílvia Marín, que afegia que les que estaven «en contacte amb el terra són les que han patit més la humitat».


Professionals

També s'han de reparar les parts trencades o esquerdades i reconstituir les parts desaparegudes, abans de passar al corresponent estudi, mitjançant tècniques com ara la fotografia i el dibuix o la reconstrucció virtual. L'equip que treballarà amb els monuments megalítics serà multidisciplinari, amb arqueòlogues i biòlogues, entre altres professionals, i estarà format per entre quatre i vuit persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook