«Hem de treballar per tenir una societat inclusiva on es tingui en compte a tothom»

Com va decidir implicar-se en política?

Des de sempre m'ha agradat estar atent al que passa al meu país. M'agradava la política i ideològicament tenia afinitat amb Esquerra Republicana, llavors amb Carod-Rovira al capdavant. Després d'uns fets que van passar, en què s'acusava Rovira de pactar amb el grup terrorista ETA, vaig decidir que era el moment de fer el pas i vaig entrar a ERC. També en aquell moment vaig conèixer el partit en l'àmbit local i vaig involucrar-m'hi, un fet que mai m'havia plantejat.

I a casa seva com ho van valorar?

Des de sempre que saben que jo he estat un home de principis. Per tant, no els va sorprendre la meva reacció d'entrar en un partit polític.

I quan el van proclamar alcalde, què va pensar?

Vaig arribar a l'alcaldia sense esperar-m'ho i sense voler-ho, per dir-ho d'alguna manera. Després de la mort del meu company i amic de partit Xavier Jounou, que llavors era l'alcalde, hi havia dues persones candidates a l'alcaldia, una era Salvi Nofrarias i l'altra era jo. Llavors, després de diverses reunions amb el partit es va considerar que jo havia de ser el nou alcalde. I, és clar, tot el projecte polític i d'estructura local que havíem dissenyat no ho podia deixar perdre, ni tampoc, pel meu amic Jounou, tot el que havia fet per la ciutat. Així que vaig decidir tirar endavant i dir que sí sense tenir temps de meditar-ho gaire, la veritat.

I com va viure els primers temps com a alcalde de la capital del Solsonès?

Va ser una època fascinant quant a coneixença i quantitat de feina que comportava ser alcalde. El que sí que puc dir és que estic molt agraït a tots els companys de partit, com també a tots els treballadors de l'Ajuntament, que realment són fantàstics i fan una gran tasca, i que em van ajudar molt a poder tirar endavant qualsevol projecte o a resoldre els dubtes que tingués.

I ara, que ha passat un temps des que va ser alcalde per primera vegada, què podria considerar que és el millor de ser alcalde?

El millor que hi ha és que tens una incidència directa en la ciutat, és a dir, totes aquelles obres, projectes, festes... passen per les teves mans i les dels companys de govern. I, és clar, és molt gratificant que aquella Solsona que m'imaginava s'estigui fent de mica en mica. I, a vegades, passejant pel carrer, vas observant i veus que tal obra l'has fet tu, que una construcció també... I fins i tot alguna vegada ni recordes algun projecte, ja que fa temps que l'has fet. A més, quan veus que has tingut tres majories absolutes consecutives, un fet que no havia passat mai a ERC Solsona, vol dir que alguna cosa estàs fent bé i que els ciutadans valoren la feina que fas. Perquè moltes vegades sembla que només es vegin les coses que no s'han fet del tot bé, però, en tot cas, queda demostrat que som un equip que escoltem i que treballem de valent pels nostres ciutadans i per Solsona.

Per contra, què és el pitjor de ser el màxim responsable d'un Ajuntament?

Per a mi és l'exposició pública. Encara que no ho sembli, soc una persona tímida i no m'agrada que tothom em conegui. M'agrada poder anar als llocs i passar desapercebut. Tot i així, entenc que és el preu que s'ha de pagar per estar exposat a la població, els mitjans, etc.

I creu que el sou de 48.000 euros compensa la feina que fa?

És difícil valorar-ho. Penso que no és excessiu per la feina que faig, el que passa és que els salaris mínims i les condicions laborals d'ara són pèssimes.

Per què no torna a ser diputat al Parlament de Catalunya?

Com he explicat alguna altra vegada, considero que nou anys i mig liderant un projecte polític i un ajuntament són suficients; i cal passar el relleu a noves cares i gent jove, amb ganes de continuar treballant pel poble, pel país o per la tasca que els toqui. És clar, el que va passar és que quan s'havia d'escollir la persona candidata perquè liderés la llista municipal ningú no ho volia fer i, per tant, vaig prendre la decisió de tornar-me a presentar d'alcalde. Del que no estava diposat, però, era a tornar a ser diputat i alcalde al mateix temps, perquè era una sobrecàrrega que no podia aguantar gaires anys. Així que vaig decidir quedar-me en política local, que, a més a més, després dels fets de l'1 d'octubre, com els que van venir després, vaig tenir clar que no podia deixar la política mentre hi haguessin companys i amics a la presó, o exiliats.

Parlant de la seva llista electoral, hi ha diversos aspectes per parlar. El primer és per què Rosó Barrera és la número dos?

La Rosó és una persona compromesa amb la ciutat i molt treballadora. A més a més, ja té experiència en l'àmbit polític. Per tant, vam considerar que era una bona candidata. També cal dir que a ERC volíem formar llistes cremallera, és a dir, si el número 1 era un home, la número 2 era una dona, i així anar alternant. Per tant, en cas que la número 1 hagués estat una dona, el número 2 seria un home. En tot cas, vaig presentar-me jo, i aquest també és un altre dels motius pels quals Barrera és la primera tinent d'alcalde.

I la número deu, Mariem Mghaiti, el partit ha rebut algun tipus de crítica?

Sabíem que potser era una proposta arriscada per les circumstàncies de la ciutat o del país, però creiem que era necessari perquè és essencial que tant en l'àmbit local com de país, tothom ha de tenir en compte tota la població, sobretot l'administració. A més, la Mariem és una noia jova i carismàtica que, malgrat que no és a l'Ajuntament com a regidora, a partir del setembre és previst que hi hagi un comissionat que treballarà les polítiques inclusives en les quals ella jugarà un paper molt important pel fet de ser musulmana i, a més, dona, que gairebé sempre estan silenciades. Així, ella serà la interlocutora entre les dues comunitats. Això sí, no tindrà cap tipus de responsabilitat ni els drets d'un regidor.

Sara Alarcón, presidenta del Consell Comarcal, pot suposar una pèrdua per a l'Ajuntament?

En tot moment, des que la Sara va ser a la llista, ja sabíem que la seva dedicació havia d'estar plenament al Consell Comarcal, i més tenint la càrrega de feina que té com buscar la viabilitat al Centre Sanitari. Això no vol dir que perdi totes les responsabilitats a l'Ajuntament.

De fet, des de Solsona, com a capital, ajuden d'alguna manera en la recerca de solucions del Centre Sanitari?

Bé, com qualsevol altre consistori, nosaltres formem part de la junta de govern i de les comissions. El que sí que tenim clar és que ajudarem la Sara en el que faci falta, ja sigui parlant amb el govern, reunions amb consellers, etc.

Ara que diu això d'estar al seu costat, el comitè d'empresa els recrimina que durant la campanya electoral va demanar, juntament amb la presidenta, que deixessin enrere les protestes i les pancartes...

Això no és del tot cert, l'únic que els vaig dir és que fent soroll com el que estaven fent no aconseguirien res i que era millor anar tots a l'una. També els vaig demanar si els podia ajudar en alguna cosa, però sembla que això encara ha perjudicat.

Els feia por perdre les eleccions, o almenys vots, per culpa de les dificultats amb el Centre Sanitari?

Sí, sabíem que era un tema important, que preocupa la ciutadania i els treballadors, i n'érem molt conscients. Però al final els resultats es van mantenir i l'únic que ens queda per fer és anar a totes i solucionar el problema de fons que hi ha.

A part del Centre Sanitari, quins serien els projectes principals per a aquest mandat?

Seguint en la línia de la campanya electoral, volem que el Camp del Serra passi a ser un espai adequat i amb multifuncionalitat. I també l'illa cultural, de la qual ja estem acabant de trobar el finançament. Tenim el projecte fet del nou tanatori. A part de projectes urbanístics, volem treballar per la recollida selectiva de residus, conegut com a porta a porta, i per l'increment de noves parcel·les al polígon de Santa Llúcia per a l'obertura de noves empreses, com la d'Alvic, que s'obrirà properament. En l'àmbit social, volem plantejar noves polítiques inclusives, com el que deia amb els comissionats de la Mariem i també una regulació i unes millors condicions de l'habitatge de lloguer, que, de fet, és un compromís amb la CUP pel vot en la investidura.

I per dur a terme tots aquests projectes, per què no van fer un govern de concentració per tal de poder treballar plegats per assolir els projectes?

És molt difícil treballar amb altres formacions polítiques quan aquestes estan constantment dient-te que ets molt dolent i que no fas les coses bé. Aquest seria el cas del partit de Junts per Solsona i la CUP. Per tant, considero que en aquest moment és complicat poder arribar a un acord i treballar plegats.