Alcaldes i alcaldesses dels ajuntaments d'Olesa i Abrera (Baix Llobregat Nord), juntament amb els de Terrassa i Viladecavalls (Vallès Occidental), s'han reunit aquesta setmana, juntament amb representants de la patronal catalana Cecot i de la Cambra de Comerç de Terrassa, per establir un front comú dels municipis i agents socioeconòmics afectats per les obres de la B-40, carretera que està a mig construir i de la qual es reclama la finalització al ministeri de Foment.

Un dels punts clau és vetllar el compliment del calendari previst per al seu acabament.

En la darrera visita institucional a les obres de l'autovia orbital B-40, organitzada pel ministeri de Foment el mes de juny passat, el ministre Íñigo de la Serna va informar que la previsió per a la finalització de les actuacions es preveia per al mes d'octubre de l'any 2019.

Inicialment, els representants locals van valorar positivament aquest anunci, ja que donava resposta a les demandes i reivindicacions de tots quatre municipis sobre aquesta important infraestructura de comunicació.

Després d'haver passat alguns mesos, veient l'estat de les actuacions a dia d'avui i coneixent els endarreriments del projecte, les retallades imposades, les contínues actualitzacions i modificacions que ja ha sofert, els representants de les institucions reunides ahir a Terrassa temen que no s'arribi a complir els terminis anunciats.

Malgrat que des d'un punt de vista tècnic es considera viable executar les actuacions en els 19 mesos que resten per a la data anunciada pel ministre, existeixen riscos econòmics i administratius que cal tenir en compte. Processos administratius que s'allarguen, com la tramitació de modificats del projecte (l'enllaç de l'AP7/A2 està aturat des del novembre del 2016 sense ser aprovat); i les possibles retallades pressupostàries (pendents de conèixer el pressupost de l'Estat per al 2018), en són els principals se-nyals d'alarma.

17 anys d'història

Els estudis de l'autovia B-40 entre Abrera i Terrassa es remunten en el temps i van culminar l'any 2001, en què es va aprovar el seu traçat.

Dos trams fets

Posteriorment es va plantejar executar la carretera en 3 trams, Abrera-Olesa; Olesa-Viladecavalls; i Viladecavalls-Terrassa. L'any 2010 es van posar en servei els subtrams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Ter-rassa, aquest últim finalitza en una rotonda en plena trama urbana de Terrassa, al barri de Can Roca.

Han passat 18 anys i l'aparent inactivitat en els trams a cel obert d'aquestes obres fa témer els municipis afectats un nou ajornament, un altre més, dels terminis assenyalats pel ministeri de Foment.

És per això que alcaldes, alcaldesses i responsables del món econòmic de la comarca tornen a reclamar al ministeri de Foment la finalització, dins dels terminis assenyalats, d'un projecte cabdal per mantenir i incrementar la competitivitat econòmica i una bona comunicació del territori.

Donar continuïtat

Les principals reivindicacions, precisament, se centren a exigir la continuïtat del cinturó, com a mínim fins a la ronda oest de Sabadell, i propiciar un flux de trànsit de vehicles òptim, no tallant-lo en plena trama urbana de Terrassa. Un perllongament imprescindible per al correcte funcionament de l'autovia, i dotar-la de sentit viari i de comunicació en xarxa.

Una altra gran reivindicació deriva del fet que és constatable que l'actual enllaç entre la B-40 i l'A-2 no podrà absorbir amb seguretat i funcionalitat el trànsit que aporti la nova autovia.

És per això que cal millorar la connectivitat entra l'A-2, la B-40 i la C-55, tenint en compte els diferents usos del territori, tant pel que fa a les àrees residencials, com per les industrials i sectors estratègics del país.

A la reunió, a més a més de l'amfitrió Alfredo Vega, alcalde de Terrassa, hi van assistir Pilar Puimedon, alcaldessa d'Olesa de Montserrat; Francesca Berenguer, alcaldessa de Viladecavalls; Jesús Naharro, alcalde d'Abrera; Antoni Abad i David Garrofé, president i secretari general de la Cecot, respectivament; així com Pere Masachs, vicepresident de la Comissió d'Infraestructures i Mobilitat i membre del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa.