El Museu dels Neandertals de Catalunya, vinculat al jaciment paleolític de l'Abric Romaní de Capellades, haurà d'esperar. El ministeri de Foment ha retallat la inversió de dos milions d'euros que s'havien de destinar a la construcció del futur museu, que ara ja té un túnel subterrani que el connecta amb el jaciment i moltíssim material per exposar.
L'Abric acull des d'ahir i fins a final d'agost la 29a campanya d'excavació per recollir i catalogar les restes dels neandertals que van habitar-lo ara fa 75.000 anys. En la campanya hi participen 28 excavadors, dirigits per l'arqueòleg Eudald Carbonell. Tan sols en la campanya de l'any passat es van trobar 13.000 restes amb valor arqueològic.
Ja fa anys que l'Ajuntament de Capellades, vist l'impressionant patrimoni geològic i arqueològic de la cinglera del Capelló, projecta de fer un museu que també inclogui un centre de recerca neandertal. Un projecte ambiciós, tal com explica el tècnic de patrimoni de l'Ajuntament, Raul Bartrolí. "Des del principi teníem molt clar que no volíem fer un museuet local, una cosa petita. Això és un jaciment de país, molt important a Europa, i el que volem fer és un projecte de país".
El projecte va començar amb la recuperació de tot l'espai natural de la cinglera del Capelló, que durant anys s'havia convertit en un abocador. També s'ha adaptat el jaciment per a les visites.
Ara la fase següent del projecte és construir el museu monogràfic, del qual de moment s'ha construït un túnel que el connecta amb el jaciment. El Museu dels Neandertals de Catalunya requereix una inversió de cinc milions d'euros, en un moment en què les administracions tanquen l'aixeta. Els pressupostos d'enguany preveien que el ministeri de Foment donés 2 milions d'euros per a la primera fase del museu, però, com explica Bartrolí, "la retallada també ens va tocar. Ara no hi ha diners enlloc, l'Ajuntament no en té i les administracions més grans tampoc, és un moment difícil". De moment, el ministeri de Cultura ha donat una subvenció de 200.000 euros.
Bartolí insisteix en la importància a escala nacional del projecte. "És un projecte de país, que permet exportar ciència, ja que tenim un equip capdavanter a escala mundial de recerca prehistòrica. Volem convertir Capellades en un centre d'investigació del paleolític mitjà i dels neandertals a escala espanyola, i acollir estudiants d'arreu que vinguin a formar-se".
La Pompeia del Paleolític
Es tracta d'un espai únic a Europa pel bon estat de conservació de les restes que hi ha. Durant milers d'anys l'Abric va quedar protegit per la cornisa de la cinglera del Capelló, fet que en va permetre una preservació perfecta. Tant és així, que la revista Science s'ha referit a l'Abric Romaní com "la pompeia paleolítica".
En les diferents campanyes d'excavació, s'han trobat més de 250 restes de foc, així com eines i ossos dels animals dels quals s'alimentaven els neandertals, com cabres salvatges, rinoceronts i fins i tot elefants.
El fet que el campament s'hagi conservat gairebé intacte permet entendre molt bé el comportament d'aquests grups d'humans. Gràcies a les restes de l'Abric Romaní, es dedueix com els neandertals distribuïen els espais. Al jaciment es pot identificar una àrea per a la cuina i una altra per al taller on es tallaven les eines.
Des del 1983 s'han excavat dotze metres a l'Abric Romaní, i encara queda molt per descobrir. Un sondeig recent demostra que hi ha restes arqueològiques fins a 30 metres per sota del nivell actual, d'uns 100.000 anys d'antiguitat.
