L´Eurocambra reelegeix com a president Martin Schulz

El polític alemany ha superat als altres candidats com l'eurodiputat Pablo Iglesias, que ha obtingut 51 vots

01.07.2014 | 16:39

El Parlament Europeu ha escollit aquest dimarts al socialdemòcrata alemany Martin Schulz com a president de la cambra. Schulz, que liderava el PS a les eleccions del maig, repetirà en el càrrec durant la primera meitat de la legislatura, després de rebre el suport de la majoria absoluta de la cambra, amb 409 vots. El polític alemany ha estat el candidat de consens de populars i socialistes, i ha superat als altres tres candidats que es presentaven al càrrec, l'eurodiputat espanyol de Podemos Pablo Iglesias, que ha obtingut 51 vots, l'eurodiputada austríaca Ulrike Lunacek, també amb 51, i el britànic euroescèptic conservador Sajaad Karim, amb 101 suports.

En la seva primera intervenció al ple després de ser escollit, Martin Schulz ha destacat que la Unió Europea viu "un canvi molt profund". L'alemany ha celebrat que els estats membres designessin la setmana passada a Jean-Claude Juncker com a candidat a presidir la Comissió Europea, i que ara el Parlament hagi de votar-lo.

"Només pot encapçalar la propera Comissió algú que s'hagi presentant com a candidat davant dels europeus", ha remarcat Schulz, que també va lidera la carrera per ocupar el principal càrrec de l'executiu comunitari. El polític alemany ha destacat que el sistema per escollir el substitut de José Manuel Durao Barroso és "un èxit" del que els eurodiputats "han d'estar orgullosos".

Schulz ha destacat, però, que encara hi ha "grans reptes" per a la UE. El nou president de l'Eurocambra ha assenyalat especialment "l'atur juvenil, que és dramàtic". El socialdemòcrata ha alertat contra el risc que els joves caiguin "en la desesperació" perquè això, ha dit, "amenaça la nostra democràcia". Schulz també ha parlat de les desigualtats socials, les diferències que encara existeixen entre homes i dones o les reformes financeres i fiscals que vol impulsar la UE.

El nou president de l'Eurocambra també ha destacat la necessitat d'aturar una possible guerra a Ucraïna i ha dit que si la UE vol ser una "potència de pau" ha de fer servir el seu potencial econòmic per influir en altres països a nivell polític. "Cal que s'accepti l'imperi de la llei i no la llei del més fort", ha alertat. Schulz també ha avisat als partits xenòfobs i d'extrema dreta, assegurant que s'enfrontarà a qualsevol que "posi en dubte la dignitat humana".

Schulz, home de consens

Schulz ha destacat abans de ser escollit com a president el poder assolit per l'Eurocambra des de la darrera legislatura. "Ja no hi ha una jerarquia entre institucions", ha dit, destacant que seran els eurodiputats, amb els seus vots, els que tindran l'última paraula sobre l'elecció del president de la Comissió Europea. "És un gran progrés democràtic, que el poder executiu pugui néixer de la decisió parlamentària, és un punt d'inflexió en la història europea", ha remarcat l'alemany.

Schulz, que ja va ser president de l'Eurocambra en els darrers dos anys i mig, ha destacat que "ningú pot obviar el paper de l'Eurocambra" perquè és "la font de legitimitat democràtica a Europa". L'alemany ha dit que el nou president de la cambra "té el deure d'aprofitar la tasca que té per treballar pel benestar dels ciutadans europeus".

Podemos avisa que l'Eurocambra no és "una jubilació daurada"

La resta de candidats a presidir el Parlament Europeu també han intervingut abans de la votació, exposant les seves prioritats per a la propera legislatura. L'eurodiputat de Podemos, Pablo Iglesias, ha estat el primer a dirigir-se a la cambra durant l'obertura de la legislatura, com a candidat a la presidència pel grup de l'Esquerra Unitària (GUE/NGL). Iglesias ha destacat que els eurodiputats han d'estar "a l'alçada" de les circumstàncies i ha reivindicat la "lluita contra el feixisme" en un moment en què "la intolerància i la xenofòbia ens tornen a amenaçar".

Iglesias ha dit que "el millor patrimoni d'Europa és la voluntat dels seus ciutadans de ser lliure i no servents de ningú" i ha criticat que, segons ell, la UE treballi al servei de les grans corporacions i els lobbys empresarials. L'eurdiputat de Podemos ha avisat als seus col·legues de l'Eurocambra que l'escó a Estrasburg no pot ser "un premi de consolació o una jubilació daurada". "Tenen un contracte de responsabilitat política firmat amb els seus pobles", ha dit Iglesias, que ha demanat el vot especialment als eurodiputats "del sud i de l'est d'Europa" on més es noten les conseqüències de la crisi. "La nostra fidelitat és amb els ciutadans que ens han escollit, ells no estan en els passadissos d'aquesta cambra o en els hotels que l'envolten, però recordin que ells són sobirans i demanaran comptes pel que facin en el seu nom", ha avisat.

Els euroescèptics de Cameron

L'eurodiputat britànic Sajjad Karim, del grup euroescèptic dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) també ha presentat la seva candidatura, criticant el "pactes entre bastidors" que han fet els grans partits europeus per assolir un "consens" en favor del socialista Martin Schulz. "Han de decidir si voten per l'acord fet a esquenes de tothom o si voten per una Europa de la transparència i la democràcia", ha dit Karim, que representa el partit del primer ministre britànic, David Cameron. Karim ha dit que l'Eurocambra té "un mandat per continuar exactament com abans" pactat entre els dos grans grups. "Aquesta no és una visió que pugi compartir", ha remarcat.

La candidata dels Verds i l'Aliança Lliure Europea

L'eurodiputada austríaca Ulrike Lunacek, ha presentat la seva candidatura a presidenta de l'Eurocambra pel grup dels Verds i l'Aliança Lliure Europea. Lunacek ha destacat que no considera acceptable que el consell dicti al parlament "qui ha de votar com a president". L'eurodiputada austríaca ha remarcat que l'Eurocambra ha de treballar per la seva independència respecte als estats membres, i ha avisat que entre les seves prioritats hi haurà la de tancar una de les seus. "Necessitem un sol parlament, ens toca decidir on anar", ha dit Lunacek, recordant que els eurodiputats ja han votat a favor de tenir una sola seu parlamentària, a Brussel·les o a Estrasburg.

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema