Memorial de greuges per reduir l´asfíxia

Entre les peticions que va fer Mas a Rajoy dimecres passat destaquen les d'índole econòmica amb més inversions, i afluixar el dèficit fiscal de Catalunya També va reclamar que es respectin la llengua i la cultura catalanes

01.08.2014 | 00:00

e
n una escala de més a menys radicalitat de la proposta, podríem dir que la resposta extrema als greuges que planteja la Generalitat en la seva relació amb l'administració de l'estat (finançament injust i invasió de competències) és la independència, que porta aparellada la fixació, recaptació i administració de tots els impostos, i l'exercici de totes les competències.
Una resposta menys radical és la que per alguns ha estat anomenada tercera via i que, sigui des de supòsits federals o confederals, planteja un pacte fiscal amb recaptació i administració dels impostos i participació pactada en les despeses generals de l'estat, al mateix temps que un blindatge de les competències més sensibles, que inclouen els temes culturals, lingüístics i d'identitat nacional. Per entendre'ns: concert econòmic com els bascos, i la immersió lingüística no es toca.
I una tercera resposta és la de mantenir els trets bàsics de la situació actual resolent-ne alguns defectes, i que Barcelona i Madrid vagin negociant més o menys cordialment per solucionar les freqüents (o continuades) discrepàncies sobre assignació de competències i recursos; és el que hem vist al llarg de vàries dècades, des de 1980. Aquests tres nivells no són incompatibles: es pot defensar l'objectiu de la independència, estar alhora disposat a discutir la tercera via com a segona opció, i posar-se de seguida a negociar la resolució de les discrepàncies sobre l'aplicació concreta del model vigent. Dimecres passat, Artur Mas va reiterar la voluntat de convocar una consulta perquè els catalans diguéssim si volem ser un estat independent o no, però al mateix temps va presentar un llistat de temes del tercer nivell, el que busca solucions concretes a les discrepàncies dins el model vigent. És la llista que Rajoy es va comprometre a estudiar. Un document que no demana solucionar els grans problemes de fons sinó mesures bastant concretes.

Afluixar el llaç del dèficit
Un primer apartat del document fa referència al finançament, del qual és sabut que presenta un problema de fons: el dèficit de balança fiscal, que en els càlculs de l'estat és al menys de 8.500 milions i en els de la Generalitat, de 15.000 milions. El document no entra en aquesta qüestió de fons, que depèn el sistema de finançament autonòmic i la seva ajornada revisió, però si en les mesures que poden afluixar la pressió en un termini immediat. Així, de cara als pressupostos 2015, la Generalitat proposa revisar l'objectiu de dèficit que imposa el govern central i que és del 0,7% i elevar-lo a l'1,7%, que suposarien poder gastar 2.000 milions més. També demana incrementar les transferències de l'estat en 2.000 milions. Sumant-hi un increment d'ingressos propis de 500 milions s'arribaria als 4.500 milions imprescindibles per complir els compromisos. Al mateix temps, demana que es compleixin els compromisos derivats de la disposició addicional tercera de l'Estatut, incompleta gairebé des del principi, i que acumulats suposen 3.996 milions. Igualment planeja la compensació per de l'impost sobre dipòsits bancaris que el govern central va impedir aplicar. En l'àmbit econòmic demana també parlar de la invasió de competències que es produeix amb les lleis d'unitat de mercat, i dels efectes de l'ordenació del sector elèctric per a la indústria catalana.

Més inversió
Un segon apartat és que que aplega els punts que fan referència a les infraestructures, en el qual la Cambra de Barcelona ha denunciat darrerament que la despesa de l'estat a Catalunya en els anys de la crisi ha caigut el doble que en la mitjana de les autonomies. El document reclama que es recuperi el ritme inversor perdut, i entre les obres prioritàries esmenta el tren directe de Barcelona a la terminal T1 de l'aeroport del Part (per a la qual hi ha un acord perquè estigui en funcionament el 2017, però per al que la Generalitat té una alterativa que abarateix el cost i escurça la durada de les obres), el corredor ferroviari del Mediterrani que avança a pas de tortuga, i l'anomenat quart cinturó, una autopista gratuïta de circumval·lació metropolitana que travessa els dos Vallès i el Baix Llobregat, i que es troba paralitzat a mig fer, amb alguns trams acabats però inservibles perquè no porten enlloc. També demana que s'incrementi l'aportació de l'estat al finançament del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Salut i dependència
En l'àmbit social el document planteja la necessitat de solucionar els problemes de finançament d'alguns serveis essencials. Així, esmenta el dèficit estructural del sistema públic de salut, que situa entre un 8% i un 10% de la despesa; el retard eb la revisió de la cartera de serveis i la modificació de l'IVA, entre altres. També parla del finançament de la llei de dependència, que obliga a la Generalitat a prestar uns serveis per als qual l'estat hauria d'aportar tant com la meitat del cost, percentatge que mai no ha posat damunt la taula i que en la pràctica ha anat del 37% del 2009 al 17% del 2013, fet que carrega els comptes de la Generalitat i detrau recursos d'altres necessitats. També vol parlar de les sentències que atorguen a les autonomies la gestió del 0,7% social de l'IRPF, i que l'estat no compleix.
En l'àmbit de les administracions el tema a debatre són els efectes de la llei estatal sobre els ajuntaments que no només implica un buidat de competències sinó que per al govern català suposa una invasió de competències i una limitació de la seva autonomia de decisió.

Aturar la llei Wert
En l'àmbit lingüístic hi cultural hi ha una de les peces més importants del catàleg: la Lomce, la nova llei educativa impulsada pel ministre Wert i que el govern català considera una clara invasió competencial en la fixació de currículums i un atac frontal a l'exitós model d'immersió lingüística. El document, després d'argumentar amb dades de coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya, considera necessari mantenir el model lingüístic definit a l'Estatut i a la Llei d'Educació, i demana que el govern central anul·li el decret que obliga la Generalitat a pagar l'escolarització en castellà a escoles privades.
També hi ha sobre la taula la pèrdua d'un múltiplex per part de la televisió pública de la Generalitat i l'incompliment de diversos compromisos en matèria cultural.
El document enumera també altres temes rellevants en els quals la Generalitat demana que l'estat modifiqui el seu capteniment. Es tracta de temes com la retallada de les beques universitàries i el retard en la seva dotació, la retallada unilateral per part del govern central dels fons per als programes de desenvolupament rural, la retallada del pressupost per a centres de treball especial que permeten la integració laboral de persones discapacitades i amb problemes d'inclusió, i la retallada del 60% en tres anys que ha aplicat l'estat als fons per a polítiques actives d'ocupació.

L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema