La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va negar que hi hagin "esquerdes" entre ella i el President català, Artur Mas, respecte a la consulta del 9 de novembre, va assegurar que UDC estarà al "costat" de Mas i va avançar que el setembre convocarà els partits proconsulta per detallar-los la logística. En declaracions a TV3, Ortega es va pronunciar així després que dimarts obrís la porta a ajornar la consulta del 9 de novembre si l'Estat la veta, mentre que Mas va reiterar dimecres que l'únic pla és votar en aquell dia i que, en funció de la resposta de Madrid, consensuaria les "decisions importants" amb els partits proconsulta.
La número 2 del Govern va precisar ahir que la seva reflexió de fa dos dies, que diu reiterar i mantenir, va ser que "s'equivoquen" els que creuen que impugnant la consulta "posaran fi a l'anhel" dels catalans de decidir el seu futur polític. Així, va insistir que tant ella com l'executiu català treballen en un "sol pla", que és el de poder votar el pròxim 9 de novembre fent les "coses bé": "no hi ha esquerdes entre Mas i jo" i UDC "estarà al costat de Mas, com ho ha fet des del primer dia, defensant el dret a decidir dels catalans", va sentenciar la vicepresidenta.
D'una altra banda, Ortega va avançar que a principi de setembre convocarà els partits favorables al dret a decidir, inclòs el PSC, per explicar-los tot el dispositiu logístic que ha previst el Govern un cop el President de la Generalitat firmi el decret de convocatòria de la consulta.
Consulta sens dubte
El portaveu del PNB al Senat, Jokin Bildarratz, va afirmar ahir que hi haurà consulta a Catalunya "sense cap tipus de dubte", encara que va precisar que una altra cosa serà el "format" en què se celebri.
En una entrevista en Ràdio Euskadi, el senador nacionalista va dir que el Govern català convocarà la consulta després d'aprovar la llei que prepara el Parlament català, després de la qual cosa caldrà veure com actua l'Executiu del PP, però va afegir que la consulta es farà "d'una manera o una altra, encara que sigui després d'unes eleccions plebiscitàries". Bildarratz va dir que aprecia intents per "desinflar" el procés sobiranista a Catalunya que va vincular als "aparells de l'Estat", i va considerar que "no és una casualitat" que el cas Pujol hagi sortit "ara". Va indicar, a més, que una cosa és el "delicte" que s'hagi pogut cometre, que és "el primer" que s'ha de tenir en compte, però va afegir que el fet que el cas Pujol s'hagi conegut "ara i no abans o més tard" es deu a "moviments dels estaments de l'Estat".
Va recordar que amb el pla Ibarretxe, que també perseguia una consulta a la societat basca, es van posar en marxa "tots els mecanismes de l'Estat, ocults i no ocults", per "tapar" aquesta via.
Per això, Bildarratz va afirmar que hi ha "moviments" relacionats amb la consulta catalana per "desgastar" aquesta iniciativa, encara que va estimar que la ciutadania de Catalunya està "molt cremada amb l'Estat" i "sent la necessitat d'expressar la seva voluntat".
