En una conversa amb el petit Nicolás celebrada el 19 de setembre del 2014, l'home a qui Jordi Pujol agradava qualificar com a "empresari exemplar", Javier de la Rosa, relata detalladament el sistema de xantatge, comissions i relacions corruptes que van servir per finançar Convergència, assegurar l'hegemonia política de CiU per impedir la irrupció de l'independentisme i enriquir deshonestament polítics i empresaris de tot l'Estat.

En la conversa, donada a conèixer per Público, de la Rosa explica com entre els anys 80 i 94 s'encarregava de tot el finançament il·legal de Convergència i Jordi Pujol Ferrussola s'ocupava de cobrar les comissions dels empresaris -una part anava al partit i l'altra, als comptes opacs dels Pujol-. "Nosaltres tancàvem les campanyes", apunta l'empresari, i quan a les eleccions generals o autonòmiques mancaven 300 o 500 milions (de pessetes) "nosaltres els cobríem. Jo representava el Banesto, el central, tots (...) el Kio també en va aportar".

De la Rosa confessa al petit Nicolás que mentre Jordi Pujol va ser president de la Generalitat "li duia a la nit els diners en efectiu al seu despatx. Ell baixava per la porta del darrere, per una escala, fins al cotxe, i li posava els xecs a les butxaques, davant d'Alavedra" -conseller d'Economia i de Governació-. En total, 1.400 milions de pessetes "per a ell personalment" i uns altres 4.500 milions per a Convergència, que va rebre el tresorer de l'època, Miquel Roca.

Portar a col·lació Miquel Roca també li serveix a l'empresari per explicar com aquest hauria fet xantatge a Pujol donant-li dues opcions: nomenar-lo successor per garantir-ne la continuïtat política en no ser escollit alcalde de Barcelona, o permetent que obrís un despatx d'advocats -Roca i Junyent- que haurien d'utilitzar tots els ajuntaments de Catalunya. El xantatge hauria consistit a posar en coneixement del ministre d'Interior, José Luis Corcuera (PSOE), que el fill de Pujol -Jordi- cobrava comissions de l'empresariat català i sempre n'apartava una part per a la família. Corcuera li ho hauria explicat a Pujol i aquest ja s'hauria entès amb Roca.

Tampoc l'actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), "íntim amic meu", s'escapa de la conversa. En dues ocasions: una on assegura que ell hauria aconseguit que Pujol, a través del banquer Emilio Botín, l'empresari de Casinos de Catalunya, Artur Suqué, i l'empresari Carles Sumarroca, rebés 200 milions de pessetes per pagar en metàl·lic el seu advocat -Cristóbal Martell-, que l'havia de defensar al cas Gran Tibidabo; la segona ocasió és per indicar que Trias hauria pagat mensualment l'actual ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, quan aquest "no era ningú", i això li hauria servit perquè li filtri actualment les investigacions policials a la família Pujol. Tampoc salva el PP del finançament il·legal. "Anaven a dos quarts de nou del matí Rato, el seu germà i Aznar a agafar les maletes amb efectiu", i assegura que hi ha vídeos, però que ell no els té.