El vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, al qual van assistir ahir desenes de milers de persones a Bòsnia oriental, es va veure enfosquit per una agressió contra el primer ministre serbi, Aleksandar Vucic. El polític va patir l'impacte de diverses pedres al cap, quan desenes de persones el van escridassar i li van tirar objectes en sortir del Centre Memorial de Potocari, segons les imatges de la televisió pública bosniana. D'acord amb la policia local, almenys una persones va ser detinguda pels incidents.

"Atès que esperàvem una cosa així, vam infiltrar diversos agents de paisà entre la multitud i ells van reaccionar immediatament quan va començar l'atac", va explicar davant la premsa Dragan Lukac, ministre de l'Interior de l'ens serbi de Bòsnia, ahir a la tarda.

Uns 8.000 homes musulmans van ser assassinats el 1995 per tropes serbobosnianes després de la caiguda, l'11 de juliol, de l'enclavament bosnià-musulmà de Srebrenica, protegit llavors per l'ONU. A la massacre, per la qual fins ara s'ha condemnat una trentena de persones, és la pitjor viscuda a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Sèrbia no reconeix que el que va passar fos un "genocidi", tal com va fallar en 2007 la Cort Internacional de Justícia de l'Haia.

Desenes de milers de persones, entre elles personalitats d'uns 90 països i organitzacions internacionals, van retre ahir homenatge a les víctimes de la matança. Després de la tensió viscuda per l'incident contra Vucic, la situació es va calmar quan el respectat "muftí" de Sarajevo, Hussein Kavazovic, va intervenir per demanar "dignitat" als atacants i va instar-los a mirar "els fèretres amb les víctimes de la matança", 136 cossos més que ahir van ser enterrades al costat de les 6.241 que ja reposen al cementiri.

"Un crim monstruós"

"No hi ha paraules amb les que es pot expressar el lament i la tristesa per les víctimes, ni la ràbia i amargor cap als que van cometre aquest monstruós crim", va apuntar Vucic, el primer cap de govern serbi a acudir a un acte commemoratiu a Srebrenica, ja que les divisions ètniques romanen als Balcans.

La guerra més sagnant va ser la de Bòsnia i Hercegovina, que entre 1992 i 1995 va enfrontar bosnians musulmans, serbis i croats i va deixar uns 100.000 morts i centenars de milers de ferits i desplaçats.

L'alcalde de Srebrenica, Camil Durakovic, va destacar els estralls que encara viu la ciutat, situada a l'extrem est de Bòsnia i on moltes mares continuen buscant restes dels seus fills i va recordar que en nou dels 136 taüts enterrats ahir hi ha restes de joves que no tenien ni 18 anys quan van ser assassinats.

Per la seva banda, l'expresident dels EUA Bill Clinton, qui va acudir a Srebrenica en nom del govern de Washington, va demanar que el record de la matança serveixi per construir un futur democràtic i d'unitat a Bòsnia.

"Permetin que aquest monument als innocents no sigui només un record a la tragèdia, sinó que sigui també un lloc sagrat on puguin acudir tots i trobar el futur del seu país, que sigui un lloc de llibertat, unitat, democràcia i benestar", va dir Clinton en el Centre Memorial de Potocari, on va tenir lloc la cerimònia oficial.

El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ha condemnat fins ara tres alts càrrecs militars serbobosnians a cadena perpètua per la seva responsabilitat en la matança, mentre que el que va ser el líder polític dels serbis a Bòsnia, Radovan Karadzic, i el seu cap militar, Ratko Mladic, encara són processats a La Haia.