Espanya té el setè deute públic més gran dels 28 països de la Unió Europa (UE) i el tercer que més va créixer en l'últim any, i va ser el 2014 el segon país (després Xipre, que va haver de demanar un rescat) amb més dèficit fiscal, segons l'oficina estadística europea (Eurostat).

Tots dos indicadors operen en contra de l'economia espanyola si la crisi grega desencadenés una nova onada de pànic sobirà com les que van esdevenir entre el 2010 i el 2012 a causa precisament de la insolvència grega.

El creixement de l'economia espanyola, el sanejament bancari ja realitzat al país i l'ofensiva del Banc Central Europeu (BCE), amb la compra massiva de deute públic i privat (60.000 milions mensuals), haurien d'actuar com atenuants en cas de contagi als països de la perifèria de la por que una suspensió de pagaments de Grècia i la seva hipotètica sortida de l'euro desencadenaria entre els inversors.

Malgrat això, aquesta setmana els inversors han exigit una rendibilitat al bo espanyol a deu anys en el mercat entre particulars del 2,35% quan el govern va elaborar els pressupostos generals d'aquest any amb una previsió de l'1,3%.

Si persisteix, aquesta major remuneració suposarà un sobrecost d'uns 1.000 milions aquest any per a l'erari públic i, de continuar, de 2.000 milions el 2016, cosa que farà més difícil assolir els objectius de dèficit per a aquest any i el pròxim, sobre el compliment per part d'Espanya va manifestar dubtes la Comissió Europea abans del contratemps grec i de la tendència alcista dels tipus del deute i de les primes de risc.

Al tancament del 2014, Espanya tenia un deute públic d'una mica més d'1,033 bilions d'euros, equivalent al 97,7% del la riquesa anual generada pel país (PIB). Es tracta del setè major deute públic dels 28 països de la UE, només per darrere de Grècia, Itàlia, Portugal, Irlanda, Xipre i Bèlgica. El 97,7% d'endeutament (el més alt d'Espanya des de 1902, segons el Fons Monetari Internacional) suposa 5,8 punts de PIB per sobre de la mitjana dels 19 països de l'euro (91,9% al tancament de 2014) i 10,9 punts superior a la mitjana de les 28 economies de la UE, l'endeutament públic era a finals del passat exercici del 86,8%.

El deute públic espanyol va ser el tercer que més va créixer a la UE durant l'any passat. El 2014 només van augmentar de forma més intensa les d'Eslovènia i Bulgària. En el que portem del 2015, l'endeutament públic espanyol va seguir creixent en el primer trimestre i es va reduir a l'abril, segons el Banc d'Espanya, tot i que la previsió del govern és que encara creixi aquest any i que pugui arribar al 100% del PIB. Després la previsió apunta a un lleuger descens, al que contribuirà sobretot l'esperada continuïtat del creixement econòmic.

Segons l'Eurostat, el dèficit fiscal espanyol (-5,8% del PIB) va ser el segon més gran de la UE I de l'Eurozona el 2014, només per darrere del de Xipre (-8.8 per cent). El dèficit de Grècia va ser del -3,5% i les mitjanes de l'euro i de la Unió Europea es van situar en el -2,4% i el -2,9%, respectivament.

Segons l'FMI, Espanya té el tercer dèficit primari més important (sense comptar el cost del deute) de tots els països avançats (Grècia no va tenir dèficit primari el 2014) i no preveu que l'economia espanyola aconsegueixi l'equilibri primari abans de l'any 2018.