L'ONU exigeix a Grècia i França que liderin la reacció a l'onada migratòria

Fins al juliol, més de 225.000 immigrants i refugiats han arribat a la UE per la Mediterrània

08.08.2015 | 00:00
Immigrants sirians, afganesos i pakistanesos descansen a Belgrad

Amb una Europa sacsejada per una crisi migratòria sense precedents, l'ONU va aixecar ahir la veu per demanar a Grècia que lideri les accions davant l'augment d'arribades a les seves costes, i a França, que apliqui un pla d'emergència davant la crítica situació a Calais.
Segons les xifres que maneja l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per a Refugiats (ACNUR), en els primers set mesos d'aquest any, més de 225.000 immigrants i refugiats han arribat a la Unió Europea (UE) per la Mediterrània, dels quals més de la meitat -uns 124.000- van desembarcar a Grècia, principalment a les illes de Lesbos, Kos, Quios, Samos i Leros.
Els registres indiquen que les arribades a les illes gregues s'han incrementat el 750 per cent entre l'1 de gener i el 31 de juliol, respecte al mateix període de l'any passat.
L'acceleració dels desembarcaments d'immigrants i refugiats a Grècia ha sorprès tothom, però té diverses explicacions, va dir en roda de premsa a Ginebra el director per a Europa de l'ACNUR, Vincent Cohetel.
La situació de desgovern a Líbia, que havia estat en els últims anys el principal punt de partida de les barcasses en direcció a Itàlia, i els constants naufragis en aquesta ruta han convertit el trajecte entre les costes de Turquia i algunes illes gregues en l'alternativa "més segura i barata".
"En els mitjans locals en àrab i entre la comunitat siriana, es desaconsella ara creuar la Mediterrània per la seva part central", ha precisat Cohetel. Només durant el mes de juliol passat es van registrar 50.000 arribades a Grècia, cosa que en va significar 20.000 més que el mes anterior.
Els refugiats sirians representen el 63 per cent del total de les persones que arriben a Grècia.
Els afganesos són la segona nacionalitat més nombrosa i, d'acord amb testimonis recollits per l'ACNUR, algunes fugides recents són a causa de pactes segellats entre el grup terrorista Estat Islàmic i els talibans per crear les normes sobre la població.
Però les condicions que es troben aquests i altres refugiats en el moment d'arribar a Grècia són "caòtiques", pràcticament no hi ha llocs d'acollida apropiats i, quan n'hi ha, "s'assemblen més a centres de detenció", ha advertit Cohetel.
"Demanem al govern de Grècia que assumeixi el lideratge i la coordinació de la resposta a aquesta emergència", ha destacat el representant de l'ACNUR, que va assegurar que això permetria a les organitzacions internacionals prestar l'ajuda de què disposen de forma efectiva.
Les dificultats que tenen les autoritats gregues per gestionar aquesta situació són per diversos factors, com les mesures d'austeritat al país, que provoquen una escassetat de personal, així com les dificultats en la transferència de fons des del govern central cap a les illes.
"Som conscients de les limitacions del govern grec, però li demanem que assigni llocs per als refugiats. Hi ha moltes casernes militars sense utilitzar o terres no conreades... Qualsevol cosa és millor que res", va declarar Cohetel.
Sobre la situació a Calais, l'ACNUR va reclamar que París presenti un pla global d'emergència per atendre la terrible situació d'almenys 3.000 immigrants i refugiats encallats en aquesta ciutat del nord-oest de França.
La majoria d'aquests esperen l'oportunitat de travessar de forma irregular l'Eurotúnel, que connecta França i el Regne Unit pel Canal de la Mànega, per arribar al territori britànic.
La situació en què estan vivint, va alertar l'ACNUR, és tan degradant que requereix que es mobilitzin els mitjans que, en circumstàncies normals, serien utilitzats en cas d'un desastre natural.
"Cal tractar (la situació) com una emergència civil", va dir Cohetel, que va afirmar que, amb les mesures adequades, la crisi de Calais és perfectament manejable.
Fent un símil entre les situacions de Grècia i França, ha subratllat que "no cal deixar que altres Calais sorgeixin a Europa, i per això cal resoldre la situació a Grècia, sobretot a les illes, on tots pateixen: habitants, turistes i immigrants".
Per això, ha recalcat, "és de l'interès de tots" assignar llocs apropiats per allotjar els immigrants i refugiats que arriben.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema