Les dotze comunitats que rebutgen la LOMCE van proposar ahir al ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, a la Conferència Sectorial, una sèrie de propostes "amb garanties jurídiques" destinades a paralitzar el calendari d'implantació de la norma aquest curs. "Creiem que és possible evitar moltes incerteses i patiment i som conscients que entestar-se a continuar amb la implantació d'una llei que serà derogada no és raonable", va dir la consellera andalusa d'Educació, Adelaida de la Calle, abans de la reunió, en què va llegir un manifest consensuat per les dotze comunitats que no estan governades pel PP. Es tracta d'Andalusia, Aragó, Astúries, les Balears, Castella-la Manxa, Extremadura, la Comunitat Valenciana, les Canàries, Cantàbria, Catalunya, Navarra i el País Basc.

Les propostes, que volen preservar "sempre l'interès superior de l'alumnat", són per als signants del text "una oportunitat per recuperar un consens que mai s'havia d'haver abandonat".

De la Calle va valorar la iniciativa de Méndez de Vigo d'haver-se reunit en les últimes setmanes amb tots els consellers, però ha emfatitzat: "volem comprovar amb fets concrets si la seva voluntat de diàleg és autèntica o una estratègia dilatòria perquè ell pugui guanyar temps i nosaltres acabem perdent, les nostres comunitats no ens ho perdonarien".

Aquestes autonomies, que han titllat la reforma educativa d'"innecessària, inconvenient, inoportuna" i aprovada "sense consens", s'han mostrat obertes al "diàleg" per evitar l'"impacte negatiu" que la llei està tenint per a professors, alumnes i famílies .

Si el setembre passat la LOMCE es va posar en marxa en els cursos imparells de Primària (incloent l'avaluació estandarditzada de tercer d'aquest cicle educatiu), per al proper mes ha d'entrar en els cursos parells (amb l'avaluació dels alumnes de sisè), a primer i tercer de Secundària i també a primer curs de batxillerat.

Castellà: decret fracassat

D'altra banda, la consellera d'Educació de Catalunya, Irene Rigau, ha demanat aquest dijous la retirada del reial decret de la LOMCE que preveu que la Generalitat pagui una plaça en un centre privat si no proporciona educació en castellà a escoles públiques i concertades, perquè, ha dit, "no ha servit per a res".

Així ho ha manifestat Rigau en declaracions als periodistes abans de començar la primera Conferència Sectorial del ministre Íñigo Méndez de Vigo davant les comunitats autònomes.

"Després de molta literatura, molta denúncia i molt enunciat, he pogut veure, pel nombre de famílies que han sol·licitat aquesta ajuda per anar al col·legi privat concertat i rebre 6.000 euros a càrrec de les finances de la Generalitat, que no ha servit per a res, no ha tingut cap incidència", ha denunciat Rigau. Per a la consellera, que ha valorat el "canvi de formes i la proximitat" del nou ministre, és una "precipitació" pensar que el calendari de la LOMCE es pot aplicar en tres anys.

"Demanarem una pausa de reflexió, que es freni aquest desenvolupament i que en les noves etapes afectades, com el batxillerat, pugui veure's relaxada la seva implantació. Proposem una frenada en el desenvolupament de la LOMCE", ha manifestat.

Catalunya també demanarà a la reunió que no se segueixi endavant amb el desenvolupament del reial decret d'avaluació, ja que, ha subratllat, "la revàlida és el punt crític".

D'altra banda, el PSC ha acusat avui al ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, d'"utilitzar la suposada voluntat de diàleg com a estratègia dilatòria per guanyar temps", i ha demanat mesures per deixar en suspens el desplegament de la LOMCE, revertir les retallades i preservar el model lingüístic a Catalunya.