Els ministres de Finances i Economia de la zona euro, l'Eurogrup, van passar ahir el testimoni als parlaments nacionals perquè donin la llum verda definitiva a l'acord sobre el tercer rescat de Grècia que van aprovar divendres a la nit de fins a 86.000 milions d'euros euros per sanejar l'economia grega .

Després de sis hores de negociacions, els 19 ministres dels països de l'euro van donar el seu suport a l'acord assolit prèviament a nivell tècnic entre Atenes i els seus creditors internacionals.

El Parlament grec ja va aprovar dijous el text negociat després d'un intens debat i amb el suport de l'oposició, una votació en la qual el partit governant Syriza va sortir debilitat en haver-hi fins a 47 dels seus diputats que van donar l'esquena a la seva formació.

Ara serà el torn dels parlaments d'Alemanya, Finlàndia, Àustria, Holanda, Estònia i Eslovàquia, països en què les seves lleis nacionals els obliguen a passar aquest tràmit perquè el rescat tingui validesa.

El ple del Congrés espanyol també debatrà a petició del Govern dimarts sobre el tercer rescat a Grècia malgrat que no està obligat.

Un cop complerts els procediments en els parlaments nacionals, el consell de governadors del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) es reunirà dimecres a la tarda per aprovar l'acord de finançament del programa, de manera que es desbloquegi un primer tram de 26.000 milions de euros.

Tot això de cara a que dijous dia 20, quan Grècia ha de fer front al pagament de 3.400 milions d'euros al Banc Central Europeu (BCE), Atenes compti amb una primera injecció de 13.000 milions d'euros.

A continuació, rebrà 3.000 milions d'euros en un o dos trams al setembre o octubre -si compleix mesures específiques-, el que suposa en total 16.000 milions.

Així, Grècia podrà retornar els 7.160 milions d'euros que ha rebut en un crèdit pont de la Unió Europea (UE) i fer front als pagaments al BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) i saldar factures "domèstiques".

Pel que fa a la recapitalització de la banca, es traslladaran immediatament 10.000 milions d'euros a un compte especial del MEDE i uns altres 15.000 milions es desemborsaran després d'una primera revisió del rescat abans del 15 de novembre, tenint en compte exigències com l'anàlisi de la qualitat dels actius i les proves de resistència.

També s'accelerarà per abans de finals d'any la creació d'un fons de privatitzacions al qual es transferiran actius públics per valor de 50.000 milions d'euros, incloses les accions en bancs grecs després de la seva recapitalització. Tot i la concreció d'aquests detalls en l'acord, l'Eurogrup no ha aconseguit encara de l'FMI un compromís vinculant de la seva participació en el tercer rescat, com havia demanat explícitament Alemanya.

El fons ha ajornat la seva decisió a la tardor, quan espera conèixer plenament les reformes fiscals, estructurals i del sector financer grec, i "s'hagi avaluat la necessitat de mesures addicionals i acordat un possible alleugeriment del deute", segons va explicar al final de la reunió el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.

La directora gerent d'aquesta institució, Christine Lagarde, va celebrar l'acord però va posar èmfasi en què el deute grec és "insostenible" i haurà de considerar-"un alleujament significatiu" si es vol tenir èxit.

Segons van reconèixer ministres com el titular espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ara la mirada també està posada en possibles "riscos" per al programa de rescat com suposa la "potencial inestabilitat política a Grècia".

"Grècia és i seguirà sent irreversiblement un membre de la zona de l'euro", va concloure Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea.