Canàries, València i Catalunya són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris, mentre que el País Basc, Navarra i Aragó tenen els millors, encara que en l'últim any ha continuat un "empitjorament generalitzat" per les "retallades" en la sanitat pública.

Són dades del 12è Informe dels Serveis Sanitaris de les CCAA de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, presidida per Marciano Sánchez Bayle, que va demanar que "s'acabin les privatitzacions, les retallades i que canviï la política sanitària perquè la nostra sanitat torni a ser un orgull". L'estudi, amb dades del 2014 i algun del 2015 previ a les últimes eleccions, conclou que els millors serveis són al País Basc, que supera per primer cop Navarra -solia ocupar esa primera posició, autonomies seguides per Aragó i també Astúries. L'estudi inclou paràmetres com llistes d'espera, despesa per capita, nombre de llits i professionals, nombre de quiròfans, cesàries realitzades i proves tipus TAC, despesa farmacèutica i valoració dels ciutadans. L'opinió de la ciutadania queda fixada en l'informe i reflecteix importants diferències entre comunitats en aquest punt.

Els serveis sanitaris són regulars a Castella i Lleó, Cantàbria, Galícia, la Rioja i Andalusia i són deficients a Madrid, Múrcia, Balears, Castella-la Manxa i Extremadura. I els pitjors es registren a Canàries i València, igual que els últims sis anys, seguides per Catalunya, comunitat que ha retrocedit quatre llocs.