El fiscal Jorge Fernández de Aránguiz va mostrar-se convençut que els pares d'Asunta, únics acusats, van planejar la seva mort de manera conjunta, cosa que no veu incompatible amb què de l'asfíxia se n'ocupés només la mare, Rosario Porto.

A la sessió d'ahir, el fiscal va remarcar que hi va haver una sedació "repetida" en el temps i que va haver de fer-se amb "decència" i "paciència" pels dos progenitors, ja que aquest crim "no s'entén" com a cosa d'un d'ells en exclusiva. "Sedar està intrínsecament relacionat amb l'assassinat i aquí apareix Alfonso", va assegurar el fiscal, per seguidament recordar que va ser el pare de la víctima el que va comprar en tres ocasions grans quantitats de fàrmacs amb el principi actiu Lorazepam, que va revelar l'autòpsia que tenia el cos de la petita.

De Aránguiz es va referir, així mateix, al "silenci" que tots dos ha mantingut en el judici en el qual no s'han incriminat mútuament, cosa que per al fiscal no tindria sentit al cap d'"un pare" ja que qualsevol persona es revelaria contra la mare després dels indicis existents contra ella. Aprecia un silenci mutu que percep com a estrany i que s'ha vist augmentat, al seu entendre, per la memòria "selectiva" d'Alfonso Basterra, circumstància que fa que el mateix representant del ministeri fiscal es pregunti: "va ser més llest que ella?". Va posar de rellevància, gràcies a això, l'acusació pública, l'existència d'una "defensa concordada".

Del dia que va morir Asunta, va dir que està comprovat que la mare era amb la nena en el moment de l'asfíxia i no es pot "descartar" que no hi fos el pare. El fiscal admet com a possibilitat d'"objecte per l'asfíxia" el "grapat de papers" trobat a la paperera de l'habitació de la casa de Teo on suposadament va morir Asunta, però també accepta com a compatible amb aquesta eina una coixinera, que no hi era, com tampoc van aparèixer les estores del cotxe de Porto, ni les vambes d'Asunta, que va ser trobada descalça.

El fiscal va fer referència, finalment, a l'acurada postura en què es va trobar el cadàver, que per al fiscal revela el "vincle emocional" entre la víctima i els seus assassins.

El fiscal es va dirigir al jurat popular del cas i els va reconèixer el desig "humà" de trobar un mòbil per a aquest fet.

"Si em pregunten de què estic convençut, jo els diria que Alfonso buscava recuperar Rosario i amb això el seu modus vivendi". El ministeri fiscal demana 18 anys per a cadascun dels dos acusats.