El president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, va assegurar ahir que "tot està obert" en la negociació amb Junts pel Sí, fins i tot la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat, però ha descartat que pugui arribar a ser-ho gràcies a un tamayazo en les files de la CUP.

Baños va relativitzar la votació de diumenge a Manresa en el "debat nacional" organitzat per la CUP, en què es va reafirmar el veto a Mas com a president: "no ha canviat res", va dir, perquè el de diumenge simplement va servir per "sondejar" l'opinió de les bases.

Per tant, "totes les opcions estan obertes", fins i tot la d'acabar donant suport a la investidura de Mas, si així ho determina l'assemblea que celebrarà la CUP per prendre la decisió final.

Això no obstant, va reiterar el rebuig de la CUP a Mas: "no el volem de president, en principi no hauria de ser president". Segons Baños, la CUP "no està crucificant ni linxant" Mas, simplement no aprova el seu nom perquè "representa les retallades" i encapçala "un partit esquitxat per casos de corrupció". La negociació amb JxS, amb tot, continua i, "si s'arriba a acords sobre el què, el com i el quan" del procés sobiranista podria arribar-se a un acord entorn del "qui": "només faltaria que la CUP reduís la seva acció política a un nom", va destacar. Per a Baños, un no-acord que conduís a unes eleccions al març suposaria "un fracàs personal": "el març és molt lluny, no és ni de lluny un escenari òptim", va subratllar.

Baños va negar que tres dels deu diputats de la CUP estiguin disposats a votar Mas i va recalcar que tots respectaran el mandat de l'assemblea: "aquí no hi ha tamayazos". "El que vulguem personalment cadascú dels deu és irrellevant, complirem el mandat de la gent", va dir.

Per la seva banda, la portaveu de la CUP al Parlament, la sallentina Anna Gabriel, va afirmar que en les negociacions amb JxS, aquesta última posa "línies vermelles" per qüestions ideològiques sobre temes com revertir privatitzacions o subvencionar escoles privades.

Gabriel va explicar que, encara que a l'assemblea es va mantenir el veto a Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat, les negociacions prosseguiran i que fins i tot la seva formació no descarta "esgotar els terminis si fa falta", encara que això no és el que desitjava.

Gabriel, que lidera Endavant, el sector de la CUP més reticent a donar suport a Mas, va assegurar el que ella entén quan diu que Junts pel Sí "no ha mogut la fitxa que volia la gent". Es refereix a "una part dels votants de la CUP" però també "una altra gent que no votarà independència fins que no vegi de forma nítida que es trenca amb el passat quant a corrupció i polítiques neoliberals".

Les cinc propostes de la CUP

La CUP va revelar ahir les cinc propostes que ha traslladat a JxS per evitar que Mas tingui un rang preeminent en el nou govern. El primer dels escenaris que planteja la CUP és buscar un "president de consens", que "reforci la transversalitat i la pluralitat de l'independentisme". Proposa Raül Romeva perquè "ha aglutinat el suport dels partits i dels independents que conformaven la seva candidatura", té el "suport" de la CUP i "podria no generar el vot contrari d'altres formacions", en al·lusió a Catalunya Sí que es Pot.

La segona proposta passa per un "lideratge polític coral", amb "tres persones que visualitzin la direcció del nou Govern de forma col·legiada i mancomunada", amb responsabilitats en tres àrees clau del "govern provisional": "emergència social, procés constituent i internacionalització del projecte republicà". La CUP demana que en el debat d'investidura es visualitzi el lideratge compartit, de manera que els tres noms cridats a ocupar aquests llocs de responsabilitat es reparteixin el temps d'intervenció i generin un "imaginari col·lectiu i mancomunat des del primer moment".

És la fórmula que més s'assembla a la proposta de JxS, amb una presidència en mans de Mas i tres macroàrees, que es repartirien Junqueras, Munté i Romeva.

En tercer lloc, suggereix una "presidència rotatòria", en la qual durant els 18 mesos de legislatura que preveu el full de ruta independentista la presidència canviï de mans, per "consolidar simbòlicament la transversalitat de l'aposta independentista".

La quarta és en una "copresidència", que obligaria a reformar la llei per instaurar un "sistema menys presidencialista". Finalment, proposa que Mas sigui "comissionat per a la internacionalització del procés", per visualitzar-lo com un "expresident autonòmic que treballa per la construcció d'una república independent".